VOLTA AL MÓN

TORNAR A LA VIDA COTIDIANA...

2009-05-08T03:45:00.000-07:00

Ja fa poc més de dos mesos que vam arribar, hem vist a tota la família, amics, veïns, companys, coneguts, etc...dos mesos intensos en els que no hem parat ni un moment. Les preguntes més freqüents: "Quin lloc us a agradat més?" i "I ara que?". Ens quedem amb la segona, i ara que? doncs res! tornar a la vida cotidiana i a disfrutar de les coses tant genials que ens envolten, olors coneguts, llocs confortables, vistes meravelloses, la gent, tranquil.litat, etc...moltes coses que hem trobat a faltar durant aquest any, però ara les valorem molt més, hem viscut una gran experiència que ens servirà per tota la vida!!! Està clar que hem arribat en un moment de plena crisi, però qui ens garanteix que si no haguessim marxat la nostra circumstància seria diferent, de fet no ens podem pas queixar, en aquests dos mesos ja hem redirigit les nostres vides i res no augura que siguin dolentes, tot pinta molt bé, i el més important és que som feliços i estem molt contents de la decisió que vam pendre fa dos anys, no hi ha or al món que pagui una experiència semblant.

Un altre pregunta freqüent: "per tornar-hi, no?", doncs ara per ara NO, al novembre si tot va bé serem un més a la família i tot i que de ben segur ha canviat la nostra visió de moltes coses i de la manera de viatjar, un viatge amb les caracterísitiques d'aquest, no el tornarem a viure com a mínim a mig termini...tot i que mai es sap!

En fi, només voliem transmetre que estem molt feliços, que tot ens va molt bé i que tot està al seu lloc...i si teniu temps, seguiu els blogs de la resta de companys que han près decisions semblants a la nostra i que encara ho estan gaudint!

SALUT!

DESPRÉS DE 363 DIES...JA SOM A CASA!!!

2009-03-02T11:38:00.001-08:00

Després de disfrutar dels nostres últims díes a Helsinki, vam agafar l'últim avió del nostre RTW ticket (Bitllet volta al món), en realitat, no és l'últim, ja que en tenim un per anar a Londres el dia 5 de març, que no farem servir, el motiu principal, doncs que ja tenim ganes de tornar a casa i segon que ja teniem pensat no utilitzar, només és el funcionament del bitllet, has de començar i acabar al mateix lloc on comences...en fi, burocràcia a part, Helsinki - Barcelona 4 neguitoses i interminables hores, finalment posem els peus a Barcelona, quin munt d'emocions juntes, feia tant temps de tot plegat que qualsevol detall s'ens posava bé, sentir la gent parlant català, poder llegir les senyals...res tu! que ja erem a casa, després d'un any ple de coses noves, sensacions mai viscudes, experiències inolvidables, persones entranyables...en definitiva un any viatjant pel món i vivint el dia a dia només pensant en viatjar, veure coses i conèixer gent! Tenim tantes aventures per explicar i recordar que ens durarant tota la vida. Un viatge d'aquestes característiques t'omple en molts sentits, veus i experimentes situacions que mai et sembla que podries viure en la teva pròpia pell.

Estem molt contents del suport que hem rebut durant tots aquests mesos, gent que ens ha escrit al blog, gent que ens ha escrit correus, gent que ens ha seguit al blog, vaja tothom que en algun moment ha pensat...on deuen ser aquell parell ara??? Doncs, dir-vos que ens ha encantat compartir aquest viatge amb vosaltres, nosaltres l'hem viscut en persona, però esperem que vosaltres l'hagueu pogut viure igualment, aquesta era la intenció d'aquest blog que avui arriba al seu fi i que ens ha ajudat moltes vegades, quan les coses no venen de cara o no van tant bé, a seguir endavat! I aquí estem, ja ha passat un any i tornem a ser a casa amb ganes de tornar a començar una nova vida que no tenim ni idea per on anirà, però estem feliços i animats...PROVA SUPERADAAAAAAAAA!!!

Com tota bona prova superada, no es mereixia res més que una gran rebuda com la que vam tenir a l'aeroport, quina il.lusió tant i tant gran...era una sensació que no haviem viscut mai...un any sense veure els nostres i allà eren tots, amb globus i una pancarta gegant, va ser un moment molt emotiu, tant que encara ara escrivint aquest post ens emocionem, ara no ens cauen llàgrimes, però el dissabte no ens en vam poder estar...ah! i després no podia faltar un bon pa amb tomàquet amb pernil i formatge (com l'enyoravem també).

DONCS AIXÒ!!!MOLTÍSSIMES GRÀCIES A TOTS I ENS VEIEM!

CÀLIDA REBUDA A LA CIUTAT BLANCA DE HELSINKI

2009-02-27T22:39:00.000-08:00

Abans de deixar Nepal enrera, vam anar a la vall de Kathmandú amb moto, només sortir de la casa de lloguers vam fer la primera imprudència, vam passar un carrer en contra direcció, per tant ens va parar un polícia, l'home estava rodejat d'unes 15 persones més, tots donaven la seva opinió...ens va demanar el carnet, però només era de cotxe i els hi vam fer creure que a Espanya si tens el carnet de cotxe també tens el de moto...i va colar!!! O sigui que ens van deixar marxar, i vam començar el nostre camí cap a Baktapur, una ciutat molt ben conservada i molt antiga, allà vam passar la nit i l'endemà vam fer camí cap a Nagarkot, on vam trobar un hotel molt i molt xulo, amb molt bones vistes, llàstima que els núvols no ens les deixaven veure massa, l'habitació era com un petit apartament on vam estar molt còmodes, pel matí resulta que era festa a Nepal i celebraven la festa de Shiva (o algu així), només sortir uns nens ens barraven el pas amb una corda, i ens demanaven diners...vam passar d'ells i vam continuar, més endavant uns altres, també els vam saltar...els tercers, ja vam acuquinar...però és que tot el camí, uns 30 kms en trobavem a cada pas, uns amb barreres més sofisticades que altres, i insistents com una mala cosa...o sigui que vam tardar més de 3 hores a arribar a Kathmandú...ja ens feia un mal el cul que no vegis!!! Vam fer maletes i l'endemà cap a Delhi...a l'aeroport ja ens esperava el de l'hotel que haviem reservat per internet i l'endemà vam agafar un taxi per tornar a l'aeroport. El vol es va retrassar 3 hores per un problema tècnic, però no ens deixaven sortir de l'avió, sort que aigua i pa si que ens en donaven, però deu ni dor...es va fer bastant llarg, finalment es va solucionar i tot va anar bé, al cap de 7 hores ja erem a Helsinki. Un cop allà vam trucar a la Sanna, una noia que vam conèixer a Cambodja i que ens va convidar a casa seva aquests tres dies, un cop a casa seva ens va dir que ens deixava l'apartament per nosaltres sols i que ella anava a casa d'una amiga...quin detall tant i tant gran!!! Un apartament mlt petit, però molt millor que qualsevol dels hotels que hem estat ultimament, tot un luxe i un detall per part seva. Com que teniem jet lag, vam anar a dormir de seguida, l'endemà la Sanna ens va fer una petita ruta turística per la ciutat, per la tarda ella havia d'anar a treballar i vam continuar visitant la ciutat, no parava de nevar, però la tranquil.la vida de la ciutat continuava com si res...ens va fer molta il.lusió veure nevar de nou, feia molt fred i fins hi tot el mar estava tot galçat, no ho haviem vist mai, tot era molt i molt bonic. Vam comprar sopar i esmorzar i li vam preparar una bona truita de patates per sopar. Han estat uns dies bastant tranquils, però ens ha encantat la ciutat, ens hem sentit com a casa...així ja ens anem acostumant a la tornada!!! Moltes gràcies Sanna!

PASSEJANT PER KATHMANDÚ

2009-02-20T04:14:00.000-08:00

Hola amics, familia i seguidors del blog , doncs si! Com molts ens recordeu això ja s'acaba, i bé que ho sabem!...però també tenim ganes de tornar i veure-us les cares, retrobar llocs coneguts i tornar a la vida cotidiana...quan veus el final, ja tens ganes de tornar, per què per nosaltres també representa un canvi i tots els canvis ens motiven, però no per això deixem de disfrutar el que queda i ens ho agafem amb calma...una vegada finalitzat el trekking pels Annapurnes, vam rentar tota la roba, que ja convenia! L'endemà en Xavier va anar a fer parapent, com que el dia abans havia plogut, va poder gaudir d'una de les millors vistes de l'Himalaya, totalment impressionants!!! I l'experiència del salt li va encantar, fins al punt que té ganes de fer un curs per apendre'n, però aìxò haurà de ser més endavant. Després carretera i manta fins a Kathmandú, la capital, ens esperavem una gran ciutat, i tot i que ho és, es respira força tranquilitat, ens hem instal.lat al barri de Thamel, on hi ha totes les botigues de roba de muntanya, agències de trekking, restaurants...o sigui l'ambient turístic, l'hotel és molt còmode, llàstima dels horaris d'electricitat que el govern imposa, només hi ha 4 hores de llum al dia, però cada dia diferent, per exemple un dia és de 8 a 12 de la nit, el següent de 12 a 4, el següent de 4 a 8...bé encara no ho tenim massa clar! Aquests dies no hem fet massa res, comprar, passejar, menjar bé (el menjar és boníssim i hi ha gairebé de tot!). Hem fet les visites obligades per la ciutat al temple dels monos, al Boudha (un barri tibetà on hi ha un dels temples budistes més grans) i al barri de Patan, que està molt ben conservat. Avui, hem llogat una moto per moure'ns per la ciutat i ens hem proposat el repte de no tocar cap cop el claxon...i tu! És possible!!! (Aquí com a la India, però en menys mesura també tenen el mal vici de conduir tocant el pito tota l'estona). Una vegada hem arribat al temple tibetà de Boudha, hem passejat per allà, molt bónic i molt net, ja era hora de dinar, quan una nena d'uns 5 anys carretejava el seu germà petit a l'esquena i ens perseguia demant-nos caritat, personalment no som gens partidaris de donar diners als nens, és un dilema que portem batallant des de la India, per que encara que el cap et digui que no, el cor sempre et diu el contrari, i a vegades és molt difícil negar-te, com ens ha passat avui, els hem agafat i els hem portat al restaurant a dinar amb nosaltres, al cap d'un moment quan ja els teniem sentats, ha aparegut la seva germana més gran (8 anys) i també l'hem convidada, ha estat una experiència tota rara, per una banda ens ho hem passat molt bé, jugant amb ells i veient com la cara de tristesa que tenien al principi els anava canviant, però per altra banda sempre et queda el dubte de si has actuat bé o els estàs mal acostumant...ja que després de dinar, ja tornaven a demanar com si fos una feina...en fi, que com a mínim han tingut una vivència diferent dinant amb uns turistes.

DE TREKKING PELS ANNAPURNES

2009-02-11T21:58:00.000-08:00

Hem viscut moltes i variades experiències durant aquest viatge, però encara hi ha coses que les vivim com el primer dia, el trekking que hem fet al voltant dels Annapurnes, simplement, ens ha fascinat i emocionat com mai! La gent que ens hem anat trobant pel camí són encantadors i riallers, els nens molt divertits, els paissatges al.lucinants, els pobles molt autèntics amb temples i les banderoles de pregàries molt fotogèniques, els hotels comodíssims, per estar a dies de la "civilització"...Bé, anirem per pams i us explicarem dia a dia el que han estat aquests 13 dies innolvidables...
DIA 1 Desde Pokhara (800 m) - Bahundanda (1310 m)- caminada: 3 hores
Vam anar 7 hores en bus desde Pokhara fins a Bubulhe, bastant infernal, com sardinetes tota l'estona i els constants sotracs tampoc ens deixaven clucar l'ull...però finalment a la una del migdia vam arribar a Bubulhe (840 m) on començariem la caminada fins a Bahundanda, de fons ja veiem les primeres muntanyes nevades de més de 6000 m. A les 5 de la tarda, després d'una pujadeta, ja arribavem al primer poble on passariem la nit, molta oferta d´hotels, i finalment ens vam quedar en un on deia que no estava recomanat per cap guia, allà vam tornar a coincidir amb l'Adam un noi americà de Montana que haviem conegut al bus.

DIA 2 Bahundanda (1310 m) - Chamje (1400 m)- caminada: 6 hores
Vam sortir a les 9 del matí, al principi una bona baixadeta, al cap d'una hora de caminar ens va atrapar l'Adam i vam continuar plegats, anavem xerrant i vam perdre el camí, de cop ens vam trobar en mig d'una esllevissada de roques que vam intentar escalar, però la cosa es complicava i vam deduir que per allà era impossible que hi passessin els mulus o els portejadors, per tant vam girar cua i de seguida vam trobar de nou el camí, tot està molt ben marcat i perdres és molt difícil, però vam badar una mica. Més endavant ens vam trobar un altre dels pocs turistes que hi havia fent aquest trekking, en Martin d'Anglaterra. Tots 4 vam continuar fins a Chamje, allà nosaltres ja estavem molt cansats i vam decidir quedar-nos al primer hostal que vam trobar, ells van decidir continuar un parell d´hores més fins a Tal.
L'hotel estava millor que el primer, i el menjar boníssim, i el nen de la casa (de 3 anys) es va fer amic nostre i vam passar una tarda molt divertida ensenyant-li català.

DIA 3 Chamje (1400 m) - Bagarchap (2160 m)- caminada: 6 hores
Caminem dintre una vall molt tancada, el camí és molt rocós i polsegós, no parem de trobar-nos caravanes de mules carregades, també un turista koreà amb guia i portejador, aquí al Nepal, hi ha moltíssima gent que es dedica a ser portejador, tant pel turisme, com per carregar material o menjar pels pobles, ja que no hi ha accés per carretera. Aquesta gent, són realment valents, arriben a portar fins a 60 kilos i caminen jornades de 8 hores, nosaltres portem de 6 a 8 kilos i acabem cada dia amb l'esquena baldada! Quan vam arribar a Bagarchap, una bona dutxa amb energia solar i a sopar, ja feia 3 dies que no carregavem la camara de fotos i ja començava tocar, ja que no paravem de tirar fotos a tord i a dret, de sobte ens vam adonar que haviem agafat el carregador equivocat, i ens quedaven molts dies de trekking i sense bateria...quin disgust!

DIA 4 Bagarchap (2160 m) - Chame (2710 m) caminada: 4 hores

Ens vam llevar una mica mandrosos i només vam caminar 4 hores, el camí molt suau i fàcil, a les 12 ja arribavem a Chame amb les fantàstiques vistes del Manaslu (8156 m) i l'Annapurna II (7937 m). Allà com una aparició hi havia una botiga on venien gairebé de tot, li vam explicar al noi el problema que teniem amb la camàra, i com per art de màgia, tenia un carregador universal, haguessim pagat el que fos, però simplement ens va costar 3 eur, no ens ho podiem creure, quina sort! Vam anar a celebrar-ho amb un bon dinar i per la tarda vam passejar pel poble, vam conèixer un polícia que parlava molt bé l'anglès i vam estar una bona estona conversant, després vam anar a unes aigües termals que deien que hi havia al costat del riu, ens van costar una mica de trobar, ja que eren minúscules i només hi vam poder posar els peus.

Dia 5 Chame (2710 m) - Ghyaru (3700 m) caminada: 6 hores

Aquest dia va ser molt més dur que l'anterior, ja que el desnivell va ser considerable, teniem dues opcions, passar per Pisang, fent la ruta baixa tot seguint el curs del riu, o fer la ruta alta més llarga i dura, però amb millors vistes de l'Annapurna II, l'Annapurna III i els seus glaciars, i dormir sota el Pisang Peak, per la nit el cel estrellat i aquelles moles blanques eren una passada! Feia una mica de fred i com que no és temporada alta, erem els únics turistes del petit poble i com que el menjador de l´hostal era mol fred, vam sopar a la cuina amb en Kharma de 36 anys que regenta el local i vam passar una bona estona escoltant la seva vida, després vam anar a dormir amb una ampolla d'aigua calenta als peus del sac i així no vam passar gens de fred!DIA 6 Ghyaru (3700 m) - Manang (3500 m) caminada: 4 hores

La sortida de sol des d'aquest poblet enfilat va ser impressionant! Ben aviat vam començar a baixar, tot el camí planer i de baixada, fins a trobar altra vegada el fons de la vall, allà ens vam trobar dos nens que carretejaven llenya i ens van demanar aigua i van practicar una mica d'anglès amb nosaltres. El poble de Manang, tot i estar a 4 o 5 dies a peu de la carretera més pròxima, semblava que haguèssim tornat a la "civilització", és un poble una mica més gran que els altres i que gaudeix dels drets comercials amb la frontera del Tibet. L'hotel tenia , fins i tot, bany dintre l'habitació, amb vistes a l'Annapurna II, III i el Gangapurna amb el seu majestuós glaciar. Per la tarda ens vam retrobar amb l'Adam i en Martin (que havien arribat el dia abans i feien l'aclimatació per pujar al pas), ara ja no ens vam tornar a separar més fins després de passar el coll. Per la tarda vam anar al cine, si! un cine tot curiós, dins d'una barraca de fusta amb seients de fusta i pell de Yak, i una estufa de llenya per escalfar-nos, va ser tota una experiència! Aquests pobles fins i tot gaudeixen de més hores d'electricitat que la gran ciutat de Pokhara, ja que els salts d'aigua són ben aprofitats. DIA 7 Manang (3500 m) - Thorung Phedi (4420 m) caminada: 7 hores

Comença la part més dura, sortim els 4, l'Adam, en Martin, i nosaltres. Avui, ens hauriem d'haver quedat a Manang per aclimatar bé, però ho hem descartat, ja que la nit anterior ja haviem dormit bastant amunt. La caminada ha passat volant, ja que hem anat xerrant tot el camí, hem parat a dinar a Ledar i l'Adam ens ha convidat a carn de Búfal deshidratada i formatge de Yak, que havia comprat a Pokhara, boníssim! També ens hem estalviat algun euro, ja que porta un llàpis de llum ultraviolada que purifica l'aigua al moment, tot un bon invent! Finalment hem arribat als peus del coll del Thorung La.
DIA 8 Thorung Phedi (4420 m) - Muktinak (3710 m) caminada: 6 hores

Dormir a 4400 m. no és gens fàcil, et despertes moltissims cops, a les 5 finalment ens hem llevat i a les 6, després desmorzar, comencem a pujar, poc a poc i anar fent! Amb 3 hores, bastant dures, ja erem a dalt del Thorung La (5416 m), hi havia molt poca neu i quasi bé no feia vent, ens hem fet les fotos de rigor i hem començat a baixar per l'altre costat, 3 hores més de llarga baixada i finalment hem arribat al poble de Muktinak, tots 4 hem decidit allotjar-nos a l'hotel Bob Marley, allà hi havia una dutxa amb gas, realment calenta! que se'ns ha posat de conya! Per dinar hem demanat 2 pizzes una d'elles l'especial, sonava bé, però per la tarda no ens hem trobat massa bé i hem lligat caps, haviem menjat Pizza de Marihuana...Ostres tu! quin mal estar i quina tonteria tota la tarda!

DIA 9 Muktinak (3710 m) - Marpha (2680 m) caminada: 5 hores

Esmorzem tots 4 junts, el panorama encara dura, nosaltres ja estem recuperats de la "intoxicació", però en Martin i l'Adam encara es tiren uns pets i rots que fan por, ells diuen que és culpa de l'all que portaven els momos que van menjar a Thorung Phedi...jejeje, quin fart de riure! Ara ja ens separem definitivament, unes abraçades i intercanvi d'e-mails i continuem el nostre camí, ja que ells volen volar desde Jomson (un poble a la vora que té servei d'avionetes). Avui hem pogut dormir millor i el camí més suau i baixada, però fa un vent insoportable sort de les vistes del Dhaulagiri (8157 m) a l'oest i els Nilgiris a l'est ho arreglen una mica. El poble de Marpha arreconat en una vall és preciós amb els carrers empedrats i estrets i les cases de pedra de color blanc totes del mateix estil. Per la tarda anem a fer un vol pel poble, i coneixem un noi tibetà que regenta una botiga de souvenirs, tot xerrant li comentem que ens agradaria anar amb cavall fins al següent destí, ens explica que al poble no hi ha cavalls, però al campament tibetà si i que hi anem demà al matí i podrem parlar amb un seu amic que en té.Dia 10 Marpha (2680 m) - Ghasa (2084 m) cavall: 6 hores

A les 8 ja erem al Camp de refugiats tibetans, un nen ens va dur fins a la porta de'n Kharma, allà ens el vam trobar a ell i a la seva germana que fa classes de repàs als nens de l'escola que ara fan vacances. Vam arribar a un acord amb l'amo dels cavalls, vam haver d'esperar un parell d'hores per possar-los apunt i a les 10 ja sortiem. L'experiència va ser molt bonica, però el mal de cul de després...ufff! en fi, a les 5 de la tarda vam arribar a Ghasa.Dia 11 Ghasa (2084 m) - Shikha (1900 m ) caminada: 6 hores

El nostre destí per avui era Totopani (1200 m) on hi ha unes termes, en tres hores ja hi vam arribar, però les termes no ens han agradat massa i després de dinar uns momos hem decidit continuar cap a Shikha, ara el camí torna a fer pujada, durant unes 3 hores, sort que hem trobat molts poblets i tot el camí està fet d'escales de pedra, a mig camí hem trobat mandarines que ens han anat de conya per fer una paradeta i descansar un xic. Arribant a Shikha, hem dormit en un hotelet amb unes vistes del Dhaulagiri impressionants!!!Dia 12 Shikha (1900 m ) - Ghorapani (2800 m) caminada: 3 hores

Només hem caminat 3 hores, però totes de duríssima pujada, Ghorapani és interessant, ja que a 40 minuts té el Poon Hill, un turonet on hi ha unes de les millors vistes dels Himalayas. Hem passat la tarda pel poble i hem anat a dormir aviat per aixecar-no i poder anar a veure la sortida de sol des d'allà.

Últim Dia Ghorapani (2800 m) - Pokhara (84o m) caminada: 5 hores

El despertador sona a les 5:30, però el dia està tapat i no val la pena aixecar-se, fem el ronso fins a les 7, esmorzem i ho preparem tot per marxar, de cop un xafec i comença a nevar, ja haviem decidit quedar-nos un dia més, quan s`ha aixecat el dia i hem pogut començat anar avall. Al Poon Hill no hi hem pogut anar , per que estava encara bastant tapat. La baixada fins a Naya Pul, ha estat molt i molt dura, al final ja ens feien mal els genolls de tanta baixada. Hem fixat, la sortida del parc nacional i hem agafat un taxi fins a Pokhara.

Definitivament el millor trekking que hem fet mai!!!

JA SOM A NEPAL!!!

2009-01-29T05:03:00.000-08:00

Quin viatge...Deu meu!!! Sortir de Varanasi, semblava impossible, Nepal sobre el mapa es molt aprop, pero ens ha costat 2 dies arribar a Pokhara, el caos circulatori provocat per la boira, va fer que ens anticipessim un parell d'hores per anar a la estacio de tren, no fos cas que el perdessim, un cop alla a la caotica estacio de tren, amb centenars de persones dormint a terra i les bandades de gent cada vegada que arribava un tren, ens estaven possant dels nervis, i el nostre tren que havia de sortir a les 12 de la nit, no arribava mai...al final va arribar a les 4 de la matinada, un cop vam aconseguir arribar a la nostra llitera, cosa que no va ser facil, vam poder descansar fins les 10 que vam arribar a Gorakpur, alla vam compartir un cotxe amb una noia francesa que viu a Varanasi i un Argenti que viu a Eivissa, dues hores per arribar a la frontera, alla va ser molt senzill i a les 2 ja erem al Nepal...pero no hi havia bus fins a les 6 de la tarda, teoricament havia de durar unes 6 hores o menys, i com que era nocturn, la cosa es va allargar i vam tardar 12 dures hores, per la mala carretera i les nombroses parades que vam arribar a fer! Quan vam arribar ja ens esperaven els de l'hotel que haviem reservat, vam descansar unes hores i vam sortir a gaudir del maravellos paissatge dels Annapurnes. Un bon esmorzar d'ous ferrats, pa torrat, patates al forn, cornflakes i un bon te, i sobretot la tranquilitat que es respira!!! Hem notat un canvi abismal, la gent es encantadora, els nens juguen pel carrer, pocs cotxes, i poca gent en general, en definitiva podem passejar tranquilament i gaudir del paissatge i el lloc, llastima dels talls de llum i la manca d'aigua calenta a certes hores, pero estem encantats i carregats d'energia per dema comencar el trekking del circuit dels Annapurnes, es considerat un dels trekkings mes bonics del Nepal, es pot fer entre 14 i 20 dies, esperem fer-lo en uns 17 o 18 dies, tenim temps i moltes ganes de disfrutar de les muntanyes mes altes del mon!!! Tambe es un trekking molt assequible per fer-lo sense guia i l'unic punt delicat es el coll de Thorong La de 5416 m.s.n.m., que esperem que estigui obert!!! Avui de moment ho esta!! Per tant, avisem als nostres fidels seguidors que estarem uns dies incomunicats, de seguida que poguem penjarem les fotos, per que pogueu continuar compartint aquest viatge amb nosaltres, cosa que ens agrada molt!!!Fins aviat!!!

VARANASI

2009-01-24T02:46:00.000-08:00

La vida, la mort, l'aigua, el bany, vaques, gossos, cabres, nens, massatgistes, perruquers...tot ho pots trobar a Varanasi, ciutat sagrada pels indus i unica al mon. Es dificil d'explicar tot el que hem viscut aquests ultims dies, i s'ha de veure per creure. Vam sortir de Haridwar amb tren, el pitjor tren que hem vist mai, estret, brut, moltes lliteres i molta gent, tambe molts venedors ambulants cridant tota l'estona i gent demanant, dintre de la linia de la India...20 hores bastant dures. Una vegada a Varanasi, vam anar directe a l'oficina de turisme, sense escoltar a ningu, per evitar possibles estafes, i alla molt amablement ens van informar de tot i van trucar a l'hotel que haviem reservat per tal que ens vinguessin a recollir, i aixi ho van fer! Era ja fosc i ens van donar una habitacio amb vistes al Ganges, i millor encara, al segon crematori de la ciutat, o sigui que tenim vistes a primera linia de tot aixo que es viu a Varanasi, en una hora ja vam veure cremar 3 cossos, alguns amb mes llenya que d'altres, ja que aixo depen de la capacitat economica de la familia del difunt, els que no tenen diners els cremen al crematori electric que tambe tenim davant el nostre balco. El primer cop, es bastant dur, pero al final ja t'acostumes (al ghat on estem cremen de 20 a 30 persones al dia) , a mes els porten tapats i no veus massa res...be, quan fa estona que cremen pots veure algun peu o cama, i fa molta angunia...ufff!!! Despres ho netegen tot i ho tiren al riu, tan si s'ha acabat de cremar sencer com no, despres de tot aixo, l'escenari canvia i la vida segueix, gent aprofita i es posa a buscar les joies dels difunts, els que renten roba com si no hagues passat res, uns altres banyant-se per tal de purificar-se, d'altres fins hi tot si renten les dents (no es broma), nens fent volar estels, o jugant amb els branquillons, els animals, com cabres, gossos, vaques, bous, tambe aprofiten les cendres per escalfar-se o menjar alguna cosa que pugui haver quedat...be, tenim un ascenari tot curios i ben autentic. Ens ha sorpres molt, poder passejar tranquils pel costat del riu, sempre hi ha algun barquer que t'atabala una mica, pero despres d'un mes a la india, aixo es minim! Avui pel mati, ens hem llevat a les 6, per veure la sortida de sol en un barca de rems, ha sigut precios i molt relaxant, per sort no hem vist cap cadaver flotant, ja que no cremen pas a tothom, els nens, dones embarassades, morts per causa d'una picada de serp, homes sagrats i animals, van directament al riu, ja que ja son purs i no necessiten ser cremats per purificar-se. Veient tot aquest panorama, i tot i que hi ha crisi, finalment hem descartat superar la prova de banyar-nos al Ganges, prous metges ja hem visitat ultimament...ara nomes faltaria agafar alguna altra cosa estranya...no, no, no!!!jejeje

L'ENCANT DE LA INDIA

2009-01-18T04:30:00.000-08:00

Després de veure el Taj Majal i el ford d'Agra, vam caminar per la ciutat, molta gent ens havia dit que era molt bruta, però tot i que ho és, tampoc li vam trobar tant, segurament ja ens estem acostumant a viure entre tants plàstics i porqueria per tot arreu, i ja ens sembla tot normal, de totes maneres al que no ens acostumem és als constants claxons i als pesats dels rickshaws, en Xavier va perdre els nervis com mai en tot el viatge, ja que un pesat no ens deixava ni llegir la guia en pau, ja que voliem situar-nos en el mapa...el que està clar és que la India és molt diferent a tots els països que hem visitat, i ens estan passant coses i estem sentint coses que mai haviem sentit, ni ha de bones i també de dolentes, fins ara n´hi hagut, potser, més de dolentes que de bones, però sembla que la cosa està canviant de mica en mica i comencem a trobar l'encant de la India.
El dia 13, al matí, ens va venir a recollir per últim cop l'Anwar (el conductor), ja que ens dirigiem de tornada a Delhi, ens volia convidar a dinar a casa seva, però li vam dir que no, ja que voliem anar a l'hospital, ja que el mal d'estomag que arrossegava la Montse des de feia ja un més ens començava a preocupar, vam parar a l'Apollo hospital, semblava un hotel de 5 estrelles, sembla ser que és el millor hospital de tot el país, de seguida ens van atendre i li van fer diverses proves, entre elles una ecografia que va servir per determinar que el que tenia era el ronyó dret inflamat, suposadament per una pedra, ens van enviar a l'urolèg i ens va dir que podiem continuar viatjant i que no ens haviem de preocupar, ens va donar un tractament per set dies i sembla que la cosa va millorant poquet a poquet, bé això esperem!!!
Després de 4 hores a l'hospital, vam tornar a l'agència de viatges per recollir les maletes, ens van rebre amb una rialla i ens van demanar com estavem, però després ens van fer entrar en un despatx i el noi de l'agència ens va començar a discutir una nit, que suposadament per ells haviem estat un dia més de tour...nosaltres intentavem explicar que només haviem fet el que haviem quedat i contractat...de cop, com que no se'n sortia es va posar a cridar, semblava boig!...Nosaltres no vam baixar del burro i fins i tot el vam amenaçar de trucar a la polícia (un truc que funciona molt bé a la India, li tenen veritable pànic!)...ja és va calmar i ens va donar l'habitació d'hotel que ens havia promés...i el millor de tot amb llançols i a sobre nets, tot un luxe!!!
Ara ja tornem a ser rodamons i tornem a viatjar pel nostre compte i carregant les motxiles, en 20 dies quasi ens n'haviem oblidat, el nostre següent destí, Rishikesh, després d'una nit en bus, vam arribar de matinada, primera discusió amb el noi de l'autobús que volia guanyar-se unes rupies cobrant-nos per les maletes, i després la complicada feina de negociar amb els rickshaws, finalment vam arribar a la guesthouse que voliem anar, eren les 7 del matí i allà no hi havia ni cristu, feia molt i molt vent, finalment a les 8 va apareixer un noi i ens vam quedar amb la millor habitació, tenim sofà i tot! i com que és temporada baixa a meitat de preu! Estem rodejats de vegetació, bones vistes, i el més important de tot, és respira pau i tranquilitat, estem aprop del naixement del Ganges, Rishikeish és un poblet molt estimat pels Hindus, hi ha molts sadhus, i gent de tot el món practicant ioga, reiki, massatges, meditació, etc... nosaltres no hem volgut passar-ho per alt, hi hem fet dues sessions de ioga i una de massatge, i hem assistit a una cerimònia hindú al costat del Ganges. Per primer cop, gairebé ningú ens segueix ni ens molesta massa, bé, sempre hi ha algun mico trapella que t'estira el mocador! Sembla que aquest país si surts de les grans aglomeracions també pot arribar a tenir un gran encant.
Avui teniem previst anar a banyar-nos al Ganges i visitar Haridwar (una ciutat sagrada a 24 kms), però en Xavier s'ha posat una mica malalt (a la India, ni ell se'n escapa), hem passat el dia a l'habitació reposant, esperem que demà ja millori i poguem superar el repte de l'Emma i en Xavi i també fer algun trekking per la zona, que tot això que ens envolta és molt bonic!

TROBADES INESPERADES

2009-01-11T23:34:00.000-08:00

Hem estat 4 dies a Udaipur, ja que l'hotel estava molt i molt bé, bastant nou, net, aigua calenta i tele satèlit, a fora una terrassa i restaurant impressionants amb vistes al City Palace i al llac, per tant ens hem desempallegat uns dies del conductor i basicament hem reposat i caminat per la ciutat. La India, com ja us haviem comentat, pot arribar a ser molt estressant, no t'acabes d'acostumar mai a les coses extranyes que arribes a veure en poca estona...hi va haver un dia que tant sols caminant per dos carrers vam acabar dels nervis...abans d'atravessar el pont 15 dones, vestides de tots colors, sentades a terra plorant...algunes més dramàtiques que d'altres, ens van cridar l'atenció...i el més fort és que per la tarda encara hi eren (és la figura de les "planyideres", això ho fan quan algú es mor i s'estant tot el dia davant de casa seva)...al pont, un nen perseguint-nos per que li donguessim diners, dues vaques barrant-nos el pas, un pobre home sense cames cridant-nos i demanant diners, el llac brut com una mala cosa, i 4 o 5 homes netejant-lo amb draps i enmerdats d'allò verdós fins el genoll...una vegada superat el pont...deu mil botiguers cridant-nos per vendre'ns alguna cosa...i de cop, un home intentant caçar una vaca amb un llaç que no l'encertava ni a "tirus"...i clar la vaca va engegar a correr i directe cap a nosaltres...semblava el corre bou...vam aconseguir amagar-nos en una botiga...encara tremolavem i el venedor ensenyant-nos peces de roba...totalment surrealista!!! Quan l'home va aconseguir atrapar la vaca després de no sé quants intents més, vam sortir d'allà i vam veure una de les imatges més fortes que hem vist mai...un pobre home que li penjava mitja cara com si fos de plastilina...o sigui...tot plegat ens va traumatitzar moltissim i vam haver de tornar al bonic hotel a refugiar-nos...no sona massa bé, però realment la India és veure per creure, i hi ha situacions que t'arriben a estressar moltíssim i que no hi pots fer res...el tema pobresa i deformacions és el pa de cada dia...i només tens dues opcions o t'acostumes o t'acostumen!!! S'ha de fer el cor fort, però a vegades és molt i molt complicat...de totes maneres dones mil voltes a tot i el cap barrina mil i una coses...però en fi, poca cosa podem fer...únicament fer el cor fort i endavant! A Udaipur ens vam retrobar amb la Daniela i l'Enrique de Nova York, i vam anar a sopar a un bon restaurant, voliem anar al Lake Palace, per si superem la proba de l'Emma, però ens van dir que ja fa més d'un any i mig que no deixen anar a menjar a la gent que no hi està allotjada, o sigui que ens vam conformar amb un restaurant amb vistes al llac, però va estar molt bé i vam compartir una ampolla de bon vinet, que també ens venia de gust! Són una parella molt agradable, tot i que parlen espanyol, vam preferir comunicar-nos en anglés, ja que la noia no el parla del tot be, van disfrutar moltíssim veien fotos del nostre viatge i van al.lucinar amb les del casament.

La relació amb el conductor té alts i baixos, sobretot quan intenta colar-nos algun gol per fer-nos gastar els diners, però és bastant bon home i ja ha detectat que no volem gastar, de tant en tant ens cuina la seva especialitat "butter Chicken" i explica acudits...que no entenem. El dia 8, tal i com haviem quedat ens va venir a recollir i van anar cap a Bundi, l'hotel no era res de l'altre mon, però només era per una nit! Quan ens registravem, vam tenir una agradable sorpresa, abans que nosaltres s'havia registrat algú de Planoles...quina casualitat, feia 5 minuts que havien arribat en Jordi i la Mònica, en Jordi viu a Planoles, però és de Vidreres i la Mònica és d'Olot, de seguida vam començar a parlar amb ells, tot un luxe poder parlar català! a més en Jordi té pensat viatjar durant un any, ja fa un mes que volten, i el seu primer destí ha estat el Nepal...que bé! informació de primera mà per la nostra última parada!!! No ens vam separar més, vam anar a passejar per la ciutat, i feien una gran festa musulmana al carrer, bàsicament només feien soroll amb tambors i havia una aglomeració de gent impressionant...i clar, tanta gent i dues turistes femenines per allà al mig, vam ser objectiu clarissim de tocaments malintencionats, això si, molt i molt ben disimulats...al final ens hi tornavem, però lo nostre no era gens dissimulat, no!!! Quin avorriment, de debò...aquesta gent amb aquestes coses són molt desagradables!

L'endemà vam anar a veure el fort de Bundi, que no té massa interés, i a mig dia ens vam acomiadar d'ells...de segur que anirem seguint el seu viatge!!! Si els voleu seguir: www.jordiquellos.blogspot.com

La nostra següent parada, Ranthambhore, on hi ha un parc natural on es poden veure tigres i molta més fauna salvatge, nosaltres no vam estar de sort i només vam veure antilops, pavos reals, cocodrils, ocells, etc...ah! i les petjades d'un tigre...ah! i 3 hores ben mogudetes sobre un camió 4*4...una altra trobada inesperada...una família de Moià, amb els quals vam xerrar una estoneta dintre el parc. A Ranthambhore, només hi vam estar dues nits i ahir vam arribar a Agra...només d'arribar, des de la terrassa de l'hotel vam veure el Taj Majal, i després de la bona impressió, vam anar a caminar pels voltants...quan vam sentir una parella parlant català...ens vam girar i ens vam demanar si erem catalans...vam començar a xerrar i hem passat una bona estona sopant al Joney's que ens havien recomanat en Jordi i la Mònica, mummmm, realment el menjar bonissim i la companyia de l'Amadeu i la Cristina de Manresa molt i molt agradable...estan viatjant per la India, tenien pensat anar al Nepal i finalment no hi van...molt amablement ens han deixat la seva guia, que encara no la teniem comprada...més no podem demanar, ara ja podrem preparar ben bé el trekking del Nepal!

Avui hem visitat el Taj Majal, i no ens ha decepcionat gens, és espectacular i molt romàntic, el voltant, però està tot ballat i ple d'homes armats, fa mitja por, no sabem si sempre ha estat així o és ara després de lo de Bombai.

ACONSTUMANT-NOS A LA INDIA...QUE NO ÉS GENS FÀCIL!

2009-01-04T05:22:00.001-08:00

Com ja hem explicat a vegades, vam deixar la India com a traca final de la nostra volta al món, per varis motius, un d'ells perque abans d'empendre aquesta aventura haviem viatjat molt poc i menys com a backpackers, per tant un país d'aquestes caracteristiques necessitava una mica de rodatge. Doncs bé, sembla que el rodatge no ha estat suficient en algunes ocasions, ja que durant aquests dies alguns indis han aconseguit que perdem els nervis, però anem per pams...El sopar de Nadal que ens havien promés els de l'agencia de viatges, a canvi de retrassar el tour al Rajastan un dia, no el vam veure per enlloc, a les 9 del vespre ben polits i arreglats ens vam presentar allà i no hi havia ningú...o sigui que vam decidir anar a buscar un bon restaurant i celebrar-ho nosaltres sols, el bon restaurant el vam prou trobar, però no hi havia ningú més, o sigui que es va convertir en un sopar de Nadal íntim i romàntic en un taulat amb il.luminació nadalenca inclosa, va faltar un bon vinet o cava, però potser era demanar massa...ben tips, vam anar a dormir a la Guesthouse, que només té 3 habitacions, per tant gaire ambient tampoc ni havia...segurament és el Nadal que hem anat a dormir més d'hora! L'Endemà, ja estavem una mica acollonits amb l'agencia i el tour que haviem contractat, ja ens havien fallat dues vegades...però no! Ens esperava l'Anwar, el conductor que ens acompanyaria 19 dies, un senyor d'uns 50 anys i molt simpàtic, vam carregar una maleta i l'altre la vam deixar a l'agencia amb la roba d'hivern que no ens farà falta.

Hem vist moltes coses, després de 4 hores de carretera, plena d'ensurts i sotracs...vam arribar a un fort molt bonic a Jaipur, que recorda la gran muralla Xina, pel vespre al l'hotel vam trucar a la família que estaven celebrant el Nadal, ens va fer moltíssima il.lusió, ja que els hem trobat a faltar una mica! L'Endemà el mal d'estomag que feia bastants dies que patia la Montse es va agreujar amb vòmits, diarrea i febre (també sabiem que no ens escapariem d'això a la India!!!)...Pertant en Xavier va anar sol a visitar la ciutat.

Al dia següent vam arribar a Pushkar, una ciutat sagrada on hi ha un llac i la carn està totalment prohibida, fins i tot els ous!!! És una ciutat tota peculiar, plena de hippies, babas (gent que renúncia a tots el béns materials i porten els cabells llarg i barba llarga i mal cuidada), en fi, molta gent, molts colors, moltes vaques, cotxes i motos tocant el claxon tota l'estona, botiguers dient: “ hellooo, where are you from? Visit my shop! Etc...”Aquí hi vam passar 3 dies, més o menys bé superant la convalecència de la Montse, al final vam haver d'anar a veure el metge i el tractament que li va donar, va millorar una mica la situació.

L'últim dia de l'any ja gairebé estava al 90%...va ser una sort, ja que a Jaisalmer, haviem contractat un safari pel desert...doncs, si! Vam passar la nit de fi d'any al desert, va ser màgic! per la tarda passeig amb camell pels poblats i les dunes, per tal de veure la última posta de sol de l'any, després sopar i música al campament i més tard una foguera en mig del no res, un cel estrellat com poques vegades hem vist i la agradable companyia de l'Enrique i la Daniella (de Nova York, que curiosament han escapat d'allà per passar un cap d'any tranquils) i el guia que dirigia el carruatge...abans de les 12, vam veure vàries estrelles fugaces i vam demanar bons dessitjos pel 2009...i un cop ja va ser any nou...a dormir a les tendes, va fer una mica de fred, però la nit va ser molt i molt especial...si més no, diferent!!!
El dia 1 amb la Montse ja gairebé recuperada vam tornar al campament a esmorzar i després vam fer carretera fins a Jodhpur, un ciutat caòtica com tantes a la India, però amb un fort preciós i una visita d'audio guiada que va ser molt enriquidora. Finalment, hem passat dos dies a Ranakpur, que no és un poble, si no un lloc on hi ha alguns resorts, rodejat de muntanyes i aprop d'un dels temples més bonics del Rajastan, realment les figures esculpides al marbre blanc són dignes d'admiració. Ara, ja començem a trobar-li una mica el gustet a la India, és realment un lloc espectacular, molt diferent al que estem acostumats, amb coses bones i dolentes, però el menjar és deliciós!!!

"HABIA UNA VEZ...UN CIRCO..."

2008-12-24T05:07:00.000-08:00

Avui ens hem sentit veritablement com en un circ! Ja ens imaginavem que la India seria diferent i caòtica... Estavem preparats per qualsevol cosa, fins i tot vam canviar el sentit del viatge per deixar la Inda pel final i així poder gaudir de les coses bones que hi ha més relaxadament. El dilluns tot va anar perfecte, el vol dintre d'horari, els de la guesthouse van tenir el detall de venir a buscar-nos, l'habitació està molt bé, o sigui que ideal. Vam descansar, per superar el jet lag i pel matí, evidentment, ja ens esperaven per portar-nos a una agencia i vendre'ns excursions...com que ja ens ho esperavem vam cedir una mica i vam deixar-nos portar, vam contractar un tour pel Rajastan de 20 dies amb conductor, ja que és una zona molt difícil d'accedir a tots els llocs macos amb transport públic, i per que no? també ens podiem permetre la comoditat i no anar amunt i avall amb les maletes. Ahir, com a gentilesa per contractar el tour ens van dur a fer una visita en taxi per Delhi, ens vam convertir en espectadors de tot aquest show nou per nosaltres, però amb la protecció d'estar dintre d'un taxi, lo realment autèntic i divertit, ha començat avui, després de rebre una trucada de l'agencia, que ens han dit que el tour s'havia d'aplaçar un dia per que no tenien...o sigui que ens hem anat a patejar Delhi de dalt a baix...i quin estrés tant i tant gran!!! T'atabalen de mil maneres...començant per les mil bocines del caos circulatori, els rickshaws que et volen portar a visitar Delhi i t'acaben portant a mil botigues, els venedors incansables venent-te tota classe de coses inimaginables, la gent que no para de saludar-te i tocar-te....bé, t'ho has d'agafar amb paciència i filosofia, tot i que no sempre és senzill! Una vegada superat tots aquests inconvenients i aconsegueixes ser un espectador d'aquest circ a vegades molt traumàtic per l'extrema pobresa que arribes a veure, fins i tot arriba a ser divertit, algun tip de riure també s'ens ha escapat, ja que no us podeu imaginar el que s'els pot arribar a passar pel cap a aquesta gent, ens han intentat vendre una barba postissa, una escopeta de juguet, ens han demanat per fer-nos fotos, hem vist monos, vaques, esquirols, gossos.... voltant tant panxos pel carrer enmig de cotxes, rickshaws, motos, busos destartalats... però bé, hem pogut anar a visitar el Ford Roig, el barri de Pahar Ganj, el carrer Chandni Chowk, la mesquita Jama Massid, ah!! i també un McDonalds sense carn ni derivats de vaca.
Ara al vespre hem quedat amb els de l'agencia i unes noies australianes que han arribat avui per anar a celebrar la nit de Nadal! I demà continua l'espectacle.....

BON NADAL A TOTHOM!!!!

2008-12-21T02:16:00.001-08:00

S'acosten unes dates una mica complicades per estar fora de casa...portem ja deu mesos voltant pel món i comencem a estar una mica saturats, però per altre banda també sabem que estem vivint una cosa única i difícilment repetible, de totes maneres aquests dies no seràn fàcils, passar el Nadal a l'India no és un dels nostres somnis (com per exemple, passar-lo a NY com faràn alguns de la colla, des d'aquí us desitjem molt i molt bon viatge!!!), però intentarem passar-ho el millor possible...de moment per anar fent boca i passar una mica el mono d'esquiar, vam anar a unes pistes d'esquí a uns 80 kilometres de Beijing, com que veiem que estan caient aquestes nevades a casa, la boca se'ns feia aigua...per tant vam decidir deixar de visitar monuments per un dia i anar a esquiar, la realitat és que les pistes no eren res de l'altre món i les vistes una merdeta, però per treure'ns el cuquet ja n`hi va haver prou, ens ho van llogar tot, ens van portar a puesto i ens van deixar escollir l'hora de plegar, tot a molt bon preu! i el dia va ser bastant bo, o sigui que vam passar el nostre penúltim dia a la Xina esquiant! Després d'un mes i mig per la Xina, ja toquen canvis...no us imagineu que es passar tants dies utilitzant lavabos desastrosos (estil turc), pudents, sense portes, sense paper, etc...sempre hi ha algunes excepcions, però en fi...només arribar a l'aeroport de Japó, la GLÓRIA...vaters amb el seien calentó, que tenen uns botonets màgics que els apretes i et renten el cul...uffff!!!!Quin luxe, valia la pena passar 4 dies al Japó només per això, de totes maneres s'ha de veure per creure!!!jejejeje...per cert, algú sap per que serveix que un vater faci soroll de cadena, però sense baixar aigua??? Això encara no hem descobert per que coi serveix...El hostel que vam trobar per internet, està bastant bé, hem tornat a dormir en habitacions comunes, desde sudamèrica que no ho feiem, ha estat bé, ja que hem tornat a conèixer molta gent, realment els hostels són el millor lloc per conèixer gent! I que més dir de Japó, bé millor dir de Tokio, doncs que ens ha agradat molt, tot i ser una gran ciutat, és molt tranquil.la, neta i civilitzada, la gent molt i molt educats, lo únic dolent que hem trobat ha estat lo recomplicat que és el dichos metro...encara no l'acabem d'entendre...Tokio per sota és com un formatge grúyer!!! Hem visitat els punts més importants, però ens ha quedat pendent el mont Fuji...una altre vegada serà!
Demà volem cap a Delhi i la cosa es torna a posar emocionant!!!!
de moment BON NADAL A TOTHOM!!!

ENS TREIEM EL BARRET A LA GRAN MURALLA I HO CELEBREM ANANT A PATINAR!

2008-12-15T06:54:00.000-08:00

Dissabte al matí quan ens vam despertar vam veure que feia un sol radiant...no teniem massa clar que fariem aquell dia i al veure tant bon temps, vam decidir anar a veure la gran muralla, amb l'únic inconvenient que era dissabte i hi hauria més turistes que entre setmana...però aquell sol no es podia desaprofitar! Doncs ja hi vam ser , el viatge amb bus va ser molt interessant, ja que vam conèixer un anglès que feia conferències sobre transport sostenible, o sigui que promociona que tothom vagi en bici i a peu...vam tenir una conversa molt agradable! Quan per fi vam arribar a la gran muralla, després de parar a les típiques botigues de souvenirs i a dinar, ostreessssssssssss!!! Ens haviem deixat la targeta de memòria de la càmara a l'hotel...quin disgust...davant de la gran muralla i sense poder fer fotos!!! Però com sempre, pagant tot té solució i vam poder comprar-ne una de 2 GB pel mòdic preu de 25 eur., quan avui hem trobat la mateixa per 6 eur...en fi, ens van solucionar el problema i ja n'hi va haver prou! Amb targeta nova, vam començar a disparar fotos, miressis on miressis, era una passada, la gran muralla ressegeix el perfil de la muntanya creant unes curves molt curioses i a sobre estava nevat, era preciós!!! Tot i que l'haviem vist molts cops en fotos, la sensació d'aquell moment va ser immillorable...i com cansa pujar-la, tu!!! Un cop feta la visita, vam tornar cap a Beijing a descansar, a més vam decidir que ja no voliem portar més els gorros de l'aposta de la Conxita, ja feia 8 dies que els portavem i els cabells necessitaven una rentada, i a més, potser ja ens hem acostumat, però ja no fa tant de fred! L'endemà, no teniem masses ganes de fer res i vam dedicar el dia a passejar, vam anar a un parc molt bonic, i després a dinar en un restaurant...cada vegada ens agrada menys el menjar xino!!! Per la tarda tot passejant entre els carrerors dels hutons vam arribar fins a un gran centre comercial on hi ha una pista de patinatge, l'objectiu era superar una altra prova, la de la Laura i en Jan, uffff!!! Feia molts i molts anys que no ens posavem uns patins, primer vam assajar una mica, i la Montse li va ensenyar a en Xavier algunes figures, per poder fer un número amb parella, la veritat que no guanyariem cap concurs, però deu ni dor, ens hi vam fer molt!!! Espero que ens ho donguin per bó, ja que vam suar lo nostre...no us imagineu lo difícil que és fer-li entendre a un Xino que vols un video, i més que te'l repeteixi...de fet, el noi que va fer el primer, no va voler repetir!!!jejejeje...bé, vam fer el que vam poder, però ens ho vam passar molt bé, que és el que val!!! (Podeu veure els videos del moment com sempre al link del youtube.)

Avui, hem anat de compres, bé a veure botigues, ja que no tenim massa pressupost per comprar, quina passada...tot un edifici ple de botigues amb roba i articles d'imitació, després, per fi, hem trobat un bon lloc per menjar...sortint del centre comercial hem rebut una trucada inesperada...els del visat Indi, ja el podiem anar a recollir!!! no hem perdut el temps i cap allà corrents...no fos que se'n arrepentissin...un cop tenim el visat a les mans, ens adonem que només ens l'han fet d'una entrada...i clar...allà no ho podien pas arreglar, haviem de tornar demà i ho portarien a l'embaixada i al cap de 3 hores ho tindriem arreglat...ja farts del tema, hem anat directament a l'embaixada i en 5 minuts i un cop de tipex ho hem tingut solucionat!!! Contents de tenir el visat ens hem dirigit cap a la zona olímpica, ens feia molta il.lusió veure com havia quedat tot plegat...i no ens ha pas decepcionat...i a sobre quan s'ha fet fosc, espectacle de llums! realment alucinant!!!

ME LA IMAGINAVA MÉS GRAN!!!

2008-12-12T03:25:00.000-08:00

Ahir vam arribar a Beijing, el hostel que haviem reservat està molt i molt bé, i així podrem descansar uns dies, ja que desde fa temps que no estem ni dos dies al mateix hotel, per fi 7 nits al mateix lloc. El dia d'ahir el vam dedicar a fer el visat de la India, i tel.la, tel.la tot plegat, primer anem a l'embaixada amb taxi, arribem i ens diuen que ara hem d'anar a un altre lloc on ho subcontracten, ja ens veus agafant un altre taxi i cap a l'altre lloc, una vegada ho trobem, demanem els formularis, els omplim i els hi entreguem, primera pega, les fotos que portem tenen el fons blanc, i resulta que ha de ser blau, apa! surt i ves al xiringuito del costat a fer fotos noves i fotocopies, perque amb un formulari tampoc n'hi ha prou, després tornem, ens rectifica cosetes i ens diu que hem de fer l'itinerari en un full en blanc, que evidentment no portavem a sobre...i es clar també te'l cobren...un cop tot resolt, anem a pagar a una altre finestreta...no tenim prous diners, o sigui que hem de tornar a sortir i anar al banc a treure més diners...després resulta que els cognoms són massa llargs i no els hi queben...finalment, sembla que ja està tot bé, els hi demanem quin dia estarà tot llest, i ens diuen 5 dies laborables, però ahir no conta, o sigui que volem el dia 18 a les 8 del matí i els visats estan el mateix dia...els hi diem a les noies com ho hem de fer per tenir-los el 17...no dominen gaire l'anglés i només ens diuen 5 dies laborables...en fi, que marxem d'allà sense treure aigua clara...per la nit enviem un e-mail a l'embaixada, i avui el primer que hem fet a estat anar personalment fins allà, ens han dit que tornem el dilluns a parlar amb la persona que fa visats i portem el bitllet d'avió, però que no ens garantitzen res...o sigui, que ja veurem...com a últim recurs podem canviar el vol, però tot serien mal de caps, esperem que dilluns ens ho solucionin!!! Després de la visita a l'embaixada, hem anat fins a la plaça de Tiananmen, la veritat és que ens la imaginavem més gran, ja que segons diuen és la més gran del món, però bé, és un lloc curiós, per entrar has de passar la bossa per un control de seguretat policial i tot, dintre ple de grups de xinessos fent-se fotos davant la gegant foto d'en Mao, molts d'ells carressejant banderetes vermelles i rodejats de polícies, no fos cas que algun se li acudeixi protestar alguna cosa. Nosaltres no hem deixat perdre l'oportunitat de superar una altra prova, la de la Mariló, i en Xavier ha donat fé de Santjoanisme fent ballar en Gentil enmig de la plaça, podeu veure el video al youtube. Després, segona visita obligada, la ciutat prohibida i en acabar veure com els militars baixen la bandera de la plaça.

LA MONGÒLIA INTERIOR S'HA DE VISITAR A L'ESTIU....QUE NO HO SABIEU?

2008-12-10T18:52:00.000-08:00

Una vegada vam decidir canviar de plans i anar cap al nord, a la Mongolia Interior (Xina) semblava que tot ens sortia rodat... vam agafar un tren de Xi'an a Yinchuan, unes 14 hores a un vago de llitera dura, amb veí roncador i a sobre a partir de les 5 del matí, serenata de gargalls fins a les 8 que vam arribar...no vam poder dormir massa, però que hi farem!...quan vam arribar a Yinchuan, vam veure que era una altre gran ciutat, i amb poques coses a veure, a part de la suposada tomba d'en Gengis Kan, que està a uns quilometres fora de la ciutat i tampoc es segur que realment ho sigui, per tant res de res, massoques de nosaltres vam comprar un altre billet de tren, en aquest cas, només 10 hores, per anar a Hohhot, ara ja si a la mongolia interior, per poder visitar els grans prats mongols i montar amb un mini cavall, dormir en un "yurt" (cabanya típica dels pastors mongols) i també baixar amb trineu per les grans dunes (110m) de sorra del desert...En fi, que ben contents, per que aquest cop si que haviem pogut dormir, ja que el vagó anava pràcticament buit, a les 6 del matí ja erem a lloc, vam anar a mirar un parell d´hotels que recomanava la guia, però ens van semblar massa cars, pel camí en vam trobar un altre que era una sala de massatges reconvertida en hotel...bé, que vam tornar enrera a veure si trobavem alguna altra cosa millor a prop de l'estació de trens...vam trobar una home que ens deia amb senyals que ens portaria a un lloc per dormir molt barat...feia molt fred, eren les 7 del matí i qualsevol cosa ens anava bé...bé, qualsevol cosa, tampoc...quin cuchitril!!!! Era com una casa abandonada, bruta i deixada de la mà de Déu...com vam poder ens vam desfer d'aquell home que insistia en ensenyar-nos més habitacions, de cop, una aparició!, un hotel que estava dintre del nostre pressupost, net, ample, confortable, amb bany, tele, tetera, amb internet a l´habitació, etc...ah! i un aparell electronic per fer massatges...quin luxe, tu!!! Vam descansar una estona, i com que teniem internet a l´habitació vam mirar tv3 a la carta, quina pasadaaaaaa!!! Vam poder veure Polònia, Ventdelplà, Temps d'aventura, el telenotícies en directe, etc...per nosaltres la sensació d'aquell moment va ser impagable, estavem molt i molt contents!!! Sembla mentida que una tonteria així et pugui fer tanta il.lusió. Vam sortir a dinar i a buscar l'esperada excursió als prats i al desert...però jerra d'aigua freda!!! Quan ens van dir que res de res, que feia massa fred i que no hi havia turistes per fer res...de fet no hem trigat gaire a veure que som els únics occidentals que hi ha per aquí...i per tant, si ja es normal que ens mirin, ara encara ho fan més...no ens escapem del típic Heloooooo!!! jijijijiji...o mirades estranyades...de que coi se'ls hi ha perdut aquests aquí?...la veritat és que no val molt la pena, fa molt fred, els carrers estan glaçats i no és gaire bonic...però si mirem el cantó positiu, estem en un lloc, totalment diferent, on per exemple, el sol fet de menjar és tot un repte, ja que no hi ha manera d'entrendre el xino ni als xinos, i menys el mongol o el que parlin aquí, sort que hi ha Mcdonald's i KFC, però clar cada dia cada dia tampoc s'hi pot anar, al tren ja som experts en preparar noodles de vedella instantanis...A part d'aquest fracàs amb el canvi de plans, s'hi va afegir que hem de fer els visats per la India, i tarden 5 dies laborables, o sigui que encara que haguessim pogut visitar alguna cosa, ho hauriem d'haver fet a correr cuita, ja que sortim de Beijing el dia 18...Bé, tampoc passa res, en un any no sempre pot sortir tot rodó!!! Aquesta nit ens esperen 10 hores més de tren fins a Beijing on hem reservat un hostel aque sembla bastant bó, us anirem informant!

...I DE COP EL FRED DEL NORD DE LA XINA!!!

2008-12-06T23:08:00.000-08:00

Diem adéu a Hong Kong i al tut d'habitació, a les 5 del matí sortim per agafar l'avió que ens portarà destí a Beijing, només aterrar ja notem que fa un fred fora de lo normal, però encara estem dintre de l'edifici i no ho acabem de notar, una vegada sortim ens hem d'afanyar a treure els plumons, ja que el fred és realment espatarrant!!! A les 12 del migdia estavem a -2 graus, però feia un vent molt fort, i la sensació era de menys deu...sabem que al Ripollés també està fent fred, però feia 4 mesos que no baixavem dels 21 graus positius, i clar de cop i volta aquest fred...ens va matar! Ens vam refugiar en un Mcdonals a esperar que sortís el tren que ens portaria fins a Xi'an, un dels nostres destins més esperats de la Xina, ja que l'Emma ens n'havia parlat molt i molt bé, la veritat és que no ens va decepcionar gens, és impressionant pensar que tot allò està fet fa més de 2200 anys. Voliem passar uns 4 dies per Xian, però al final només ens hi estarem 2, ja que, tot i que hi ha coses a fer, estem una mica saturats de visitar i visitar, i per tant, hem redirigit el viatge cap a la Mongolia interior, a veure si ens motivem una mica més veient paissatge. Ens queden 15 díes justos a la Xina, tot i que ens agrada molt, comencem a estar una mica cansats de la conducta i manera de fer d' alguns xinesos, així que aquest canvi de plans segurament ens ajudarà a agafar noves energies per enfrontar-nos a l'estres que ens espera a l'India.

TAI CHI AMB VISTES A L´SKYLINE DE HONG KONG

2008-12-03T02:02:00.000-08:00

Avui ens hem aixecat a les 7 del matí per anar a fer una classe de Tai Chi a L´Ave of Stars de Hong Kong i així poder superar una altra prova de les que ens heu proposat, en aquest cas la Teresa. Avui ha estat el tercer cop que ens hem llevat aviat per poder superar aquesta prova, el primer dia que vam anar a practicar Tai chi va ser a la plaça de Jinghong, aquell dia ens vam aixecar a les 6 del matí, allà hi havia molts "abueletes" fent la seva sessió diària, i ens ho vam passar molt bé mirant-los i seguint alguns moviments...a Yangshuo, també vam anar al parc a veure com ho feien, però a les 8 del matí només hi havia un senyor, i unes iaies fent gimnàs, vam mirar-lo durant una estona, però no vam practicar, ja que ens va fer una mica de bergonya amb tant poc "cuorum", però com diuen: "a la tercera va la vençuda" i finalment hem fet una hora de Tai chi, no ha estat massa difícil, ja que aquí a Hong Kong cada dilluns, dimecres i divendres fan classes gratuïtes amb vistes a l´skyline. Quan hem arribat ens esperava la professora, una senyora bestida amb un pijama blau cel i amb un microfón a l´orella per poder donar les instruccions acompanyades d´una relaxant música. Ella primer feia el moviment sencer, i després el repetia dos vegades pas per pas, hem practicat durant mitja hora i després hem fet els videos, un de 3 minuts de´n Xavier i un de 1,40 de la Montse, no n´hem fet més, ja que ens ho passavem molt bé amb la classe, segurament la resta de dies que ens queden per la Xina mirarem d´anar a més sessions, ens ha agradat prou!!! Però de moment, a l´espera de l´aprovació de la Teresa la prova es pot donar per realitzada...

Després de la classe de Tai Chi, hem anat a recollir els visats per tornar a entrar a la Xina demà, ens han sortit una mica cars, però com que ja han passat les olimpiades no hem tingut cap problema per aconseguir-los i en 3 dies l´hem pogut anar a recollir...quan hem sortit d´allà amb els nostres visats nous, ens hem passejat una estona per sota dels rascacels de la ciutat i ens hem dirigit al Soho, eren les 11 i mitja i ja teniem molta gana...el tai chi i llevar-nos aviat...hem buscat un lloc per dinar...sorpresa??? Restaurant espanyol amb paella valenciana a la carta , no ens ho hem pensat ni un moment i ja hem entrat, potser no superarem la prova d´ensenyar-la a fer, però de moment ja ens l´hem ben menjat, era deliciosa, ens hem fet un bon homenatge per celebrar el Sant de´n Xavier!!!

MEETING IN HONG KONG

2008-11-30T06:50:00.000-08:00

Despres del nostre dia laboral a la Xina hem arribat a l'estressant bullici de Hong Kong, tot emocionats ens hem dirigit cap a la guest house que haviem reservat, no ens ha costat gaire ja que esta molt ben situada, al sud del parc de Kowloon i a dos passos del passeig maritim amb el mega skyline de la ciutat dels negocis. Tot del tot no es bo, potser perque ultimament estavem molt ben acostumats amb la qualitat preu dels hotels de Xina....doncs si!! els que coneixeu HK, estem a Chunking Mansions (rebateijat per nosaltres com "xunguin pensions"), pels que no ho coneixen, es un megaedifici de 18 plantes ple a vessar de pensions barates i amb els baixos plegats de botigues indus, pakistanis, arabs,..... be, de totes maneres la pensio que estem es molt nova i per la higiene no ens podem queixar, encara que l'habitacio fa 3x1.5 mts.
Nomes d'arribar hem tingut la sort de poder tenir 3 guies exepcionals i grans coneixedors de la ciutat, el nostre amic Xavier Tarre, en Joan i l'Hugo, amb els quals vam anar a sopar unes pizzes realment bonissimes com feia temps que no menjavem i a ben sopat a pair-lo fent unes birres al Soho, on vam beure la fauna nocturna del lloc. Vam passar una estona divertida i molt agradable, va estar de conya poder coincidir, ja que no va ser facil.

UN DIA LABORAL A LA XINA

2008-11-28T03:49:00.000-08:00

En Jordi Dorca ens ha brindat una oportunitat de passar un dia genial que no ens haguessim imaginat mai de la vida... despres d'un megaesmorzar de bufet a un hotelarro ens ha vingut a buscar la Jenny, una dona de mitjana edat i propietaria d'una petita empresa de motlles d'injeccio de plastic. Es una senyora molt agradable i en cap moment ens hem sentit extranys, ens ha ensenyat les instal.lacions i la feina que esta fent actualment per ell, hem seguit les instruccions que ens ha donat en Jordi per poder complir el repte. Despres de la visita hem fet una mini reunio tot prenent te Taiwanes i explicant anecdotes...(no haviem begut mai tant te...quin fart d'anar al wc!!), un cop aclarits tots els punts ens ha portat a dinar a un restaurant japones, japones de debo! tot bonissim!!! Ben dinat el seu xofer ens ha portat a la megafabrica de cotxets (800 treballadors) on actualment s'estant ultimant els ultims detalls del nou disseny d'en Jordi, un senyor cotxet!! ja l'haviem vist en fotos, pero la realitat es encara millor. La Jessie, ens ha portat a fer una visita guiada per la fabrica i hem pogut veure de primera ma l'actualitat laboral d'una fabrica a la Xina.

IMPRESSIONS OF CHINA

2008-11-26T00:40:00.000-08:00

Impressions of Liu Sanjie, es l'espectacle del director de cine Zhang Yimou , que va ser el mateix que va fer les performances dels jocs de Beijing, el marc on es fa el megaespectacle de llum es impressionant, de fons les montanyes kartiques de Yangshuo i l'escenari es el riu Li, on hi intervenen uns 600 actors (molta gent del poble), aixo nomes pot passar a la Xina!!! Nosaltres tambe tenim moltes noves impressions de la Xina, vam decidir que sortiriem de Guilin baixant pel riu Li fins a Yangshuo, ens varem apuntar a una excursio soposadament amb baixell al mateix hotel i ens van recollir a les 8 del mati un bus ple de turistes xinesos amb guia inclos, efectivament ningu parlava angles, erem una mica l'atraccio del tour, va ser tota una experiencia, no per repetir-la pero va ser divertit. L'excursio en si va ser una mica rotllo i no el que esperavem que era anar amb barca, pero com els hi expliques? encara sort que el desti el van entendre...primera parada, botigueta de souvenirs, segona parada, a veure una cova, tercera parada, a dinar (es van fer un fart de riure amb la nostra habilitat amb els pals de menjar!), quarta parada, un arbre de 1400 anys, i finalment vam anar amb barca, pero nomes 1 horeta, per que li diran a l'excursio...boat trip??? En fi, ens vam sentir com xinos!!! Una vegada a Yangshuo, vam trobar un bon hotel, i vam anar a fer un vol, la ciutat molt bonica, el carrer dels forasters molt entretingut, ple de llum i color, llastima que els venedors no et deixen passejar tranquil! El dia seguent, ens el vam pendre de relax, i no vam fer massa res, al vespre, pero vam anar a veure l'espectacle, realment va valer la pena, tot i que ens va estranyar moltissim el comportament del public (estava ple a vessar), no paraven de moure's i xerrar tota l'estona, no van aplaudir ni un moment (aixo que era impressionant!), i al final, a part de no aplaudir, es van aixecar gairebe 5 minuts abans i van comencar a marxar...suposem que es alguna cosa relacionada amb la seva manera de fer!

GUILIN I ELS BANCALS D'ARROS DE LA COLUNMA DEL DRAC

2008-11-23T03:23:00.000-08:00

Despres de visitar la provincia de Yunnan, vam agafar un autocar de 5 hores fins a Kunming, on teniem previst passar-hi un dia, pero una vegada alla vam anar a informar-nos dels trens per anar a Guilin, eren les 18.00 i per casualitat al cap de 20 minuts en sortia un de 18 hores, vam fer un cop de cap i ja hi vam ser, corrents, demanant a tothom el cami, vam arribar al tren, sense sopar ni dinar ni res...sort que alla dintre hi havia de tot!!! El tren una passada...vam agafar la llitera mes economica, la tercera fila de d'alt de tot i llitera dura, s'ha de ser un atleta per arribar alla d'alt! A les 12 del migdia ja erem a Guilin, nomes haviem estat 24 hores viatjant...A la sortida, dones atabalant-nos per oferir-nos allotjament, en vam seguir dues, pero no ens va agradar el que oferien, per tant vam continuar caminant una bona estona mes fins el centre, alla finalment vam trobar un bon hotelet a bon preu.

Guilin, ens ha agradat forca, les muntanyes que envolten la ciutat la fan especial. Les torres bessones de nit no es poden passar per alt! la torre del sol i la lluna.

Despres de passar dos dies per Guilin, vam anar a visitar uns poblets al nord, esperavem poder veure un dels paissatges que teniem mes ganes de veure de la Xina. Vam anar en bus fins a Heping i alla vam agafar un cami de 3 hores a peu fins a Ping'an, la caminata va estar molt be, pero cada vegada hi havia mes boira i comencava a ploure...de totes maneres el primer poble que ens vam trobar ens va encantar, Long ji, un poblet molt petit inaccessible amb cotxe i format per grans cases de fusta i estrets carrers empedrats. Ja ens voliem quedar alla a dormir...pero al final vam decidir continuar fins al turistic i antic (600 anys) poble de Ping'an, gracies a la caminada vam accedir al poble per la porta del darrera, i ens vam estalviar els 15 euros de taxa turistica d'entrada!!! La boira i la gana, ja que encara no haviem dinat i eren les 5 de la tarda, ens van fer quedar al primer xiringuitu que vam trobar, per primer cop vam probar el bambu, pero no ens va agradar massa...Despres vam descobrir, que el poble era molt bonic i hi havia milions de llocs per menjar i dormir. Avui teniem moltes esperances que la boira hagues desaparegut, pero no ha estat aixi...a mig mati hem anat caminant fins al mirador de "les set estrelles amb la lluna", pero res de res, una capa de boira intensa ens bloquejava les magnifiques vistes dels bancals d'arros que hem vist a les postals...ja pensavem no veure res, quan ben dinat la boira ens ha donat una treva i ens ha deixat veure alguna cosa!!! No sempre es pot tenir sort...pero el lloc es encantador!

(A l'esquerra el que hem pogut veure i a la dreta una postal del que voliem veure)

PANDA: PROVA SUPERADA...JEJEJE!

2008-11-21T02:21:00.000-08:00

Una altra prova superada...tot i que ha estat molt dificil i hem hagut de fer funcionar el nostre enginy, primer de tot explicar que el lloc ideal per veure i tocar pandes a la Xina es Chengdu, lloc que estava fora del nostre itinerari, ja vam contemplar la possibilitat d'anar-hi, pero el preu del desplacament, i l'entrada al lloc i tocar-los, superava en escreix el preu de la compensacio de la prova, tocar un panda petit val uns 1200 CNY (145 eur) i fer foto al costat d'un adult 400 CNY (50 eur). Aqui a Guilin teniem una altre possibilitat, ja que al parc de les Set Estrelles, hi ha tambe pandes, fins i tot fa poc es va morir el panda mes vell en captivitat del mon!, hi hem anat ben emocionats, em demanat a tot "cristu" si podiem tocar els 2 unics pandes que hi havia, pero no hem tingut exit, estan molt protegits...Hem rumiat molt i ens hem adonat que les intruccions de la prova no hi figurava que els pandes haguessin de ser vius...jejeje...per tant hem fet una foto cada un amb un panda al coll! Gracies Joan!!!

Sensacions d'un viatge diari...

2008-11-17T04:10:00.001-08:00

Un viatge llarg suposa moltes coses bones, pero tambe de dolentes, entre elles: deixar temporalment la teva terra, familia, amics, feina, costums i menjar... Ja portem mes de 250 dies fora de casa i aixo comenca a pesar, pero per altre banda estem vivint experiencies uniques i inolvidables que ens omplen i ens fan creixer a passos de cavall. Estem viatjant diariament, per tant la sensacio d'estar de vacances es perd i moltes vegades ja no sentim l'emocio que es te quan es fa un viatge curt, pero per altre banda gaudim de coses que mai ens hauriem inmaginat, podem perdre una tarda mirant com es passeja la gent asseguts en un banc, sense estres ni pressa, podem veure simplement com es pon el sol, etc...coses dificils de fer quan un esta dintre de la monotonia de la vida cotidiana. Pero tot i lo bo, tambe hi ha moments que enyores el que sempre has tingut i per tant un dels grans suports en aquests moments es i ha estat aquest blog, actualitzar-lo i posar les fotos per tal que compartiu amb nosaltres aquest viatge ens fa sentir aprop vostre i sobretot rebre els vostres comentaris i e-mails fan que tot sigui mes facil i ens oblidem rapidament del que trobem a faltar.

MAI SAPS QUE ET POTS TROBAR...

L'altre dia en el trekking vam coneixer una parella de catalans, que ens van recomanar fer una excursio que haviem descartat, pero com que ens ho van pintar tant be, vam decidir fer-la, aixo es el que te de bo, tenir temps i no tenir masses plans. El dia 16 al mati, vam llogar dues bicis i cap a Baisha, no sabiem massa be el que ens hi esperava a part de coneixer el famos Doctor Ho, anavem demanant als paletes de les mil obres que vam trobar pel cami i als ultims no els hi vam fer cas i vam anar a parar a una ciutat antiga, molt bonica que ni ens imaginavem que existis, vam passejar una estona i de nou cap a Baisha rodejats d'unes vistes increhibles de la muntanya nevada del Drag de Jade, un cop alla, nomes aparcar la bici, una dona d'uns 70 llargs, ens va comencar a ensenyar un llibre de visites i fotos de gent recomanant que anessim amb ella en tots els idiomes, al final vam pensar, per que no? ja que haviem llegit que no demanava diners i que nomes volia fotos, doncs cap a casa seva vam anar, un jardi molt bonic, ens va comencar a treure menjar i beure, despres ens va disfressar i ens va tirar fotos, semblava una professional. Despres vam anar a veure el famos Doctor Ho, famos degut a que fa uns 30 anys va comencar a despertar l'interes dels medis de comunicacio degut a que amb la seva medicina tradicional xinesa havia aconseguit curar casos de Leucemia i Cancer, despertant interes de metges de tot el mon, fins i tot el National Geographic li ha fet un reportatge, el senyor te 85 anys i te una activitat que molts voldriem, vam arribar alla i ens va rebre el seu fill, que tambe es metge, orgullossisim del seu pare i de la feina que fan, ens va ensenyar reportatges en catala, castella i angles, notes d'agraiment de tot el mon, etc...La consulta es una passada, esta empapelada de targetes , es una mica caotica i plena de curiositats, l'experiencia va ser molt bona, ens va receptar un te pel constipat!

Per cert, avui ens hem trobat rovellons al mercat de Dali, n'hem comprat un quilo per 2,5 Eur. Avui anirem a alguna paradeta que fan pinxos a la brasa per tal que ens els cuinin...ummmmmm!! Quin sopar que ens espera!

LA MONTANYA NEVADA DEL DRAC DE JADE, LA VALL DELS AVETS DELS NUVOLS, LA GORGA DEL SALT DEL TIGRE I SHANGRI-LA.

2008-11-15T03:32:00.000-08:00

Ens agraden molt els noms que posen els xinos als llocs, son molt bonics i semblen de conte de fades, pero aixo te una part dolenta, ja que poses moltes espectatives al que vas a veure i a vegades no es "or tot el que llueix", de totes maneres la xina no ens deixa de fascinar, qualsevol cosa que fem es tota una aventura, hem trencat molts dels mites que teniem sobre la Xina i els xinos, pero tambe n'hem reafirmat d'altres. La sensacio general es que la Xina esta en constant moviment i que en questio de molts pocs anys res del que estem veient existira o sera totalment diferent. Un dels grans mites que teniem es que tots els xinos estan treballant a fabriques, i la realitat no es aquesta, fan turisme!!! Van als llocs turistics i nomes trobes que turistes locals en massa provinents de la costa est, es exagerat, cridaners i inquiets, estan fascinats per nosaltres i ens tiren fotos constantment, ens saluden, els que parlen una mica d'angles venen a practicar-lo amb nosaltres...o sigui que ens sentim una mica com "bichus rarus", de fet ara estem mes a la zona rural on no hi ha "gaire" industria i tampoc masses occidentals, la zona es preciosa, les vistes impagables, els cascs antics de les ciutats que hem visitat (Lijiang i Shangri-la) son increhiblement boniques, et sents com en una pel.licula.

Aquests dies hem visitat Lijiang i hem fet un trekking per la gorga del Salt del Tigre, un cop hem acabat el trekking, hem visitat Shangri-la, una ciutat situada a l'altipla del Tibet a mes de 3000 mts sobre el nivell del mar, aqui hem pogut saborejar una mica l'estil de vida tibetana, ja que la cultura, la llengua i les construccions estan totalment influenciades pel Tibet, hem marxat d'aqui amb el mal sabor de boca de no haver pogut coneixer mes com es el Tibet i de recorrer aquest segur que marebellos pais! be, una altre ocasio sera.... Aqui de moment hem pogut tastar la carn de yak, l'olla tibetana (hot pot) i fins hi tot veure un casament tipic, han sigut nomes dos dies pero molt ben aprofitats!

ACOLLONITS AMB LA XINA!

2008-11-09T05:50:00.000-08:00

Portem cinc dies a la Xina, per primer cop en 8 mesos ens sentim totalment incomunicats amb la gent que ens envolta, desde que hem entrat hem notat lo dificil que es parlar xino, pero no nomes parlar, si no comunicar-te amb ells, ja que molts dels gestos tambe son diferents, molta gent ni et mira (es un tema cultural), intentem parlar amb ells amb l'ajuda del nostre frasebook (sort en tenim!!!) i molts tampoc s'esforcen a entendre'ns, segurament no volen mal de caps, ni trencar-se les banyes amb les tonteries dels turistes...per exemple, anar a la perruqueria pot convertir-se en un calvari, el concepte poc sembla que no el van entendre! Intentar que et rentin la roba, tambe es complicat...dema l'hem d'anar a buscar, a veure que trobem...I no parlem d'anar als llocs, avui hem agafat un tricicle per que ens portes al mercat, per un error (suposem) de fonetica ens ha portat fora de la ciutat, mes d'una hora de cami i hem deduit que es dirigia a un altre poble que tenia un nom semblant al que haviem dit...a mes a mes nosaltres portavem el nom escrit en Xines i no ell no sabia llegir mandari, o sigui un desastre, pero a l'hora de demanar-nos 12 euros (uns 100 Y) si que es feia entendre el "puta", al final n'hi hem pagat 30 Y(4 eur), i encara massa, el mercat estava a 200 mts de l'estacio de bus!

TREKKING PER LA REGIO DE XISHUANGBANNA

Ens trobem a Jinghong, la capital de la regio de Xishuangbanna, que fa frontera amb Myanmar i Laos, el lloc es molt bonic, es una regio que sempre ha estat una mica al marge de la Xina i poblada per l'etnia Dai, que solen parlar un idioma semblant al Thailandes i l'escritura entre una barreja del Laos i el Myanmares (tots els cartells estan escrits en Dai i en Xines). Estavem sopant en un restaurant i vam mirar el llibre de visites dels clients, vam descobrir que podiem fer un trekking pel nostre compte sense masses dificultats, ens ho vam apuntar tot i l'endema ja vam sortir de cami cap a Damenglong, 2 hores de bus, a pocs quilometres de la frontera amb Myanmar, alla ens vam esperar 3 hores, per agafar un altre bus, 2 hores mes, fins a Mengshuo, un poble enfilat a les muntanyes que separen els dos paisos (alla vam trobar els "nens ninja" mireu el video, fan molt riure!). Vam comencar la caminata d'unes 4 hores cap a Yakoa, no va ser complicat, pero algun moment de dubte vam tenir...anavem trobant gent treballant al camp i en petits poblets que ens anaven senyalant el cami. A Yako, haviem de passar la nit, no hi havia hotel, ni duiem tenda, per tant a demanar caritat...despres de voltar amunt i avall per aquell poblet de 4 cases i veient que ningu ens feia cas i tampoc semblavem gaire ben rebuts, vam comencar a demanar (amb gestos) per dormir i menjar, els 3 ers que vam demanar ens van acollir, primer estaven molt serios i distants, pero depres d'intentar comunicar-nos amb el nostre llibre magic, la cosa va millorar moltissim, tot i que continuavem sense saber que coi deien!(tambe hem penjat el video). Ben sopat, estava tot molt bo (arros, verduretes i una mica de carn de porc), ens van muntar el llit (dur com una pedra) enmig del menjador i a dormir mentre ells miraven la tele per satelit (aixo si que en tenen, pero ni cuina ni wc!), la casa era de 3 habitacions (cuina, menjador i habitacio matrimoni). Al mati, vam esmorzar el que havia sobrat del sopar i una mica de truita, no ens venia gens de gust, pero ens sabia greu ofendre'ls i ens esperava una caminada de 6 hores, per tant vam fer l'esforc! Li vam donar la voluntat, ens va indicar el cami i ja hi vam ser, 6 hores per aquelles fantastiques muntanyes amb unes vistes impressionants, rodejats de camps d'arros i plantacions de te, fins a arribar al poble de Bulangshan...be, abans un petit entrebanc aduaner...la policia ens va demanar els passaports i ens va fer buidar la motxilla, vam deduir que aquell es un punt de contrabant d'opi, almenys no ens van demanar diners, i si ho van fer no els vam entendre! Vam arribar al poble a les dues del migdia i fins l'endema no hi havia autobus fins a la ciutat mes propera, o sigui que tambe haviem de passar la nit alla, pero aquest cop hi havia hotel, pero no restaurants i vam sobreviure a base de bolleria envasada. Avui al mati hem agafat el bus, 4 hores fins a Menghai, tel.la de carretera!!! Cada quilometres esllevissades i obres, mil i un sotracs i suportar tothom fumant i tiran sorollosos gargalls (sera un tema cultural o el que vulguis, pero fa un fastic!!!), finalment hem arribat, de Menghai a Jinghong nomes hi havia 1 hora, pero aquesta ja ha estat de carretera esfaltada. Arribant a l'hotel una bona dutxa, d'aigua calenta i com nous!!! Ah! i per sopar HOMENATGE de pizza, que bonaaaaaaaaa!

PAGANT SANT PERE CANTA!!!

2008-11-04T03:37:00.000-08:00

Ultimament estem abonats als viatges tortura, les comunicacions i els transports deixen bastant que desitjar, pero ens comencem a acostumar a tot, 20 hores de bus amb sotracs, curves inacabables, punxades de rodes, transport de presoners als busos publics (Myanmar), borratxos, nens plorant, gent amb olors no massa agradables, menjar pols, hores sense poder fer pipi ni menjar, etc... pero ahir va passar el que no ens esperavem, be, portava tot el dia poblent i veiem petites esllevissades per la carretera, en una d'aquestes vam comentar que millor que no ens en caigues cap a sobre...de cop, l'autobus, que estava ple a bessar, va parar, el conductor va marxar, i despres d'esperar 5 minuts i veure que hi havia mes busos i cotxes parats, vam anar a fer el xafarder, evidentment, la llei de murfi, esllevissada monumental!!! (Sort que no va agafar a ningu!)...La gent, amb fang fins a mig genoll, va comencar a treure pales i estris per intentar netejar la carretera, pero van anar passant les hores i allo no millorava gaire, algun agosserat va intentar passar, i alla es va quedar (intentarem penjar el video)!!! Ja pensavem quedar-nos a dormir en aquell minibus carregat de gent, pero un espabilat ens va proposar, passar les maletes a l'altre canto i anar a la furgoneta d'un amic seu, pagant es clar!!!

UNS DIES MES PER LAOS

2008-11-01T05:57:00.000-07:00

Senzillament Laos ens ha enamorat, la gent es molt tranquil.la, el paissatge encantador i en global un lloc per estar-hi uns quants dies i relaxar-te, pero tambe pots passar-t'ho be fent trekkings, kayak per un dels molts afluents del Mekong, tubing (baixada amb pneumatics pel riu), tirolines, trampolins, passejades amb elefant, visites a coves, grans cascades, temples, etc...A la zona nord de Laos hi ha molt mes turisme, pero tambe es una bona oportunitat per coneixer gent, i tambe si hi ha turisme, la varietat culinaria s'exten una mica mes, tot i que anyorem molt el menjar de casa, i aquests dies els panellets i les castanyes, podem menjar un xic millor, ja que els francesos van deixar una mica d'empremta als gustos culinaris dels laosians (baguets, passtisseria, formatge, etc...) , potser si fes 2 dies que haguessim marxat de casa no ho trobariem tant bo, pero ara que feia temps que no menjavem pa, l'hem trobat bonissim! De totes maneres la cuina de Laos no es pas dolenta, pero una mica (bastant) picant pel nostre gust.

Aquests dies hem estat a Vientiane (la capital), Vang Vieng (la zona mes motxilera) i Luang Prabang (el poble mes turistic de Laos). Avui hem visitat la cascada mes gran que hi ha aprop i ens ha agradat molt, llastima de les sangoneres, uixxxx, quina angunia, sort que eren petites!

QUE ARRIBEN ELS FARANG!!!

2008-10-25T04:18:00.000-07:00

Deixem enrere Cambotja, de cami, al bus, amb aire acondicionat (un luxe!), parem a diversos llocs per poder fer pipi i menjar alguna cosa, en una d'aquestes parades hi ha una venedora amb un cubell ple de tarantules fregides, una en compra, i en Xavier s'atreveix a probar-les, tenien gust a fregits!!!

Ja veieu continuem endurint els nostres estomags! Abans d'entrar a Laos fem parada tecnica i ens quedem a dormir a Stung Treng, el poble en si no te res, pero alla vam comencar a experimentar els estralls de la incomunicacio, vam decidir que no voliem que ens estafessin mes i vam anar a un restaurant de gent local, ni una Coca-Cola ens van donar, no ens entenien ni a "tirus", al final vam menjar una sopa de noodles amb no se que i una aigua feta freda d'un color verdos i un gust estrany! L'endema vam agafar una furgoneta local per passar la frontera, alla vam tornar a trobar a un noi America que hem anat coincidint desde Siem Reap (Camboia), el pas de la frontera sense complicacions, a part de la "propina" que demana la policia per possar-te el segell, estem tan acostumats a regatejar, que tambe ho vam probar, pero no va colar!Vam arribar a Dondet (Laos) amb barca motora creuant el riu Mekong, i alla, SORPRESA!!!no ens esperava ningu de cap guest house, vam haver de buscar pel nostre compte (aixo tambe es un luxe, ja que quan tens mes de deu persones intentant vendre't alguna cosa , t'atabales de tal manera que acabes estressat!). Vam trobar un Bungalow amb dutxa a dins per 2,5 Euros la nit. A Laos es respira molta tranquil.litat, ningu t'atabala, no hi ha masses turistes i els preus son bons. El dia seguent, vam llogar dues bicis i ens vam dirigir cap a una cascada i depres un refrescant bany a la "platja" del Mekong (semblava un miratge, una caleta de sorra per nosaltres solets i amb "xiringuito" on hi vam dinar...per variar noodles!). De tornada, vam decidir que haviem de comprar en Pascual, i aixi va ser, la incomunicacio tambe va ser present, pero al final ens vam entendre prou! Ja ens veus buscant una caixa, a les escombreries, i un sac per transportar-lo. El primer viatge d'en Pascual, va ser amb baixel per sortir de l'illa i despres en bus local (uns camions amb sostre cobert i uns bancs laterals per seure), pero ningu ens mirava, ja que erem els mes normals, una gallina???Una duia com 30 sacs de granotes...quina pudor que feien!!!De sobte, Flipppp!!!picada a la cama de la Montse, una abella gegant de color negre i taronja...quin mal mes bestia! un senyor local va portar un unguent, l'America una pomada, una noia deia que hi posses saliva i m'entres allo es butia que no vegis, pero quan amb gestos vam poder averiguar que d'aixo no es moriria, ni es posaria malalta, ja vam estar tranquils!

S'acosta el cumple d'en Xevi i volem tirar la casa per la finestra, veiem que la guia parla d'un Resort per 20 USD la nit, i cap alla anem... Tadfane Resort... quina merdeta, ens cobren 35 USD i de luxes cap! Pertant nomes hi estem un dia, penseu que solem pagar com a molt 5 USD la nit. Al mati, no ens van voler ni portar a la carretera a uns 2 kms, ja ens veus maletes i Pascual cap a buscar un bus per anar al poble de Tadlo, un bus carregat fins als topes, on tothom ens obria la caixa per veure que hi duiem! Arribem a Tadlo Falls, aixo ja te una atlre pinta, just davant del riu trobem un bungalow amb vistes a unes cascades i amb lavabo amb aigua calenta, per menys de 5 eur la nit, aixo ja te mes cara de regal d'aniversari!!!Com a regal la Montse volia un pastis i espelmes, la incomunicacio va tornar a ser present, va sortir el "tiru" per la culata, pero va ser divertit, les espelmes les van dur abans de sopar i empaquetades, jejeje, el pastis va ser un crep de xocolata i platan.

Pel que fa a en Pascual, dorm a l'habitacio amb nosaltres, es porta molt be, no fa gens de soroll i ens deixa dormir, l'alimentem amb arros i ahir el vam treure a passejar!

Avui ha estat molt be, hem anat a fer un trekking, el guia, un sr. de 72 anys, guarnit amb gorra (al reves), pantalons taronges, mitjons sota genoll, bambes de jugar a basquet...ah! i el mes important una camara de fer fotos (sense carret i sense piles), encara no sabem per que la duia!!!En fi, ha estat divertit, nomes sabia 4 paraules en angles i quan intentavem tenir una conversa, sempre deia que si! Hem fet una caminada enfilant-nos a una de les muntanyetes que hi ha aqui a prop, no semblava molt interessant, pero la cosa s'ha arreglat quan hem baixat per la part del darrera i hem pogut visitar dos poblets, molt autentics, amb cases de fusta i palla, i sobretot plens de nens que cridaven FARANG! FARANG! i sortien fins i tot de sota les pedres, farang vol dir estranger, que ve de quan hi havien els francesos. Els mes petits ens tenien por i ploraven, altres ens saludaven de lluny dient SAWASDIIIIII! (hola), per moments com els d'avui val la pena estar un any lluny de casa, en cap moment han demanat diners ni res, nomes un somriure a canvi.

LA NOSTRA SETMANA AMB EN PASCUAL

JA TENIM EN PASCUAL!!!

2008-10-20T03:46:00.000-07:00

Hem pensat que lo de dormir en un puti, aqui a Laos no era molt facil, per tant com que aixo esta ple de gallines hem enredat a una familia per que ens vengues una, hem regatejat i tot! Al final, un pollastre ens ha costat poc menys d'un euro, aquella gent encara no enten per que coi voliem el pollastre, ja que no parlaven angles i era una mica complicat entendre'ns. Un cop ja teniem el pollastre li feim el gest de menjar i s'han pensat que voliem que ens el fessin a la brasa!! al final ja han entes que voliem pinso per donar-li menjar. Ara lo dificil sera portar-lo durant una setmana per aqui i per alla, busos, guests houses,etc...be, ja veurem si resisteix! Pobre!!! ara el repte el te en Pascual!! De moment el tenim lligat a la terrassa d'un bungalow i ja se'ns hi ha cagat i tot!

Tambe podeu veure el video de la captura al youtube (mixvoltaalmon) o al link del costat! Ara si!!!!

UN DIA INTENS

2008-10-17T05:05:00.000-07:00

Avui ha estat un dia molt intens, dels que creiem que recordarem sempre. Se'ns ha remogut bastant tot, sentiments, pensaments, reflexions i fins i tot un petit ensurt ... La veritat es que no teniem ni idea de la historia més recent d'aquest país i ahir a la nit, vam veure una peli (The Killing fields) sobre Cambotja i el Khmer Rouge, que si hem de ser sincers, la Montse ja l'havia vista, pero realment amb uns altres ulls, quan ets aqui vius les coses des d'una altra perspectiva. A partir de la peli, tambe vam llegir una mica la historia de tot el que va passar, uff!!! Molt dur i nomes fa 30 anys. El pais ja es veu prou abatut per tot el que han viscut, molta poblacio jove i pobre, on es poden veure veritables contrastos, pots passar per davant d'una clinica de cirurgia estetica super moderna i al cap de 2 segons veure una xabola feta de palla, cotxes tot terreny nous i luxosos al costat de carros tirats per bous, un nen parlant pel mobil, pero ben descals...o sigui coses que no s'entenen massa! Ahir ja ens va costar dormir, parlant sobre el tema i reflexionant sobre la vida, al mati ja ens esperava el mateix Tuk-tuk que ens va enredar a l'estacio de busos, al final ens ha dut a fer el recorregut per 14$. El primer que hem fet ha estat parar a una botiga on venien arros, ja que voliem comprar-ne per portar a un orfenat, hem comprat un sac de 50 quilos, ens demanaven 50$, ho hem trobat carissim i hem regatejat, al final 40$, pero creiem que encara es massa car, pero no sabem que val un quilo d'arros! En fi, hem carregat l'arros al tuk-tuk, i ens hem dirigit cap als Killing Fields (camps d'extermini), on hem vist un maosoleu de 8.000 cranis, del quals van ser trobats alla a les fosses, per que us en feu una idea,va ser pitjor que els camps d'extermini Nazis, de totes maneres veure exposats tants cranis junts no fa massa gracia i segurament si aixo hagues passat a un altre lloc, no els tindrien exposats com una atraccio turistica mes, pero cadascu que pensi el que vulgui. El lloc no te massa cosa, pero pensar tot el que va arribar a passar alla posa els pels de punta, encara pots estar caminant per sobre ossos i trocos de roba, en molts casos estan fins i tot a la vista, es esgarrifos!!!Despres, per continuar tocant-nos la vena sensible, hem anat a la preso-museu S-21, un reportatge filmografic, fotos i les propies cel.les son suficients per veure la gran massacre dirigida per Pol Pot.

Hem parat a dinar, el conductor del tuk-tuk ens ha dit, veieu que soc honest, porteu tot el dia amb mi, nomes em pagueu 14$, i portem un sac d'arros de 40$ i no us he deixat tirats...segurament ho feia per veure si el convidavem a dinar, no ho hem fet, ja que avui amb el sac d'arros hem superat amb escreix el nostre pressupost diari, per tant al veure que no li feiem cas ha marxat una estona, quan ha tornat, ja haviem acabat de dinar i hem continuat el nostre cami cap a l'orfanat, quan ens hem adonat que al sac d'arros hi havia un forat, segur que el conductor s'ha agafat la propina! Em fet veure que no haviem vist res, ens ha sapigut greu, al cap i a la fi, potser ho necessita prou!

Hem arribat a l'orfenat, al principi ha estat una mica fred, els nens ens saludaven, pero no sabiem massa que dir, ja que no parlem el mateix idioma i tampoc sabiem les normes de l'orfenat pel que fa a les visites, pero una vegada hem entregat l'arros, ens han ensenyat les instal.lacions i que podiem jugar i fer fotos als nens, ens hi hem llencat! En Xavier ha anat a jugar a bolley amb els mes grandets i la Montse a futbito amb els petits, quan ja hem tingut mes confianca, ja ens hem retrobat tots i els hi anavem ensenyant jocs, col.laboraven moltissim i l'idioma no era cap entrebanc, feia moltissima calor, hem suat moltissim jugant a atrapar, a arrencar cebes, a un dos tres mistos, etc...i al final hem ballat i tot! Nomes han estat dues hores, pero molt intenses i ens ho hem passat genial, llastima que no tenim mes dies per dedicar a Cambotja, ja que hi ha orfenats que ofereixen la possibilitat que et quedis a dormir a canvi de fer voluntariat.

Un altre ensurt amb pistoles!!!

Ja de nit, hem anat a un local d'internet per penjar les fotos d'avui i alguns videos,pero no les hem pogut penjar totes, ja que hem hagut de marxar per potes, quin ensurt!!!Estavem tant tranquils quan un noi d'Israel, que no estava d'acord amb el preu que li havien cobrat per fer una trucada, s'estava queixant a l'empleat del locutori, quan de sobte ha aparegut l'amo del local i li ha comencat a tirar empentes, el noi s'hi ha tornat, nosaltres com si res, han comencat a discutir i de cop l'Israeli ha sortit correns, darrera seu l'amo amb una pistola, i nosaltres amb els ulls com plats, pero immobils hem vist que intentaven forcar-lo per treure-li la pistola, i aquesta cap a on apuntava?...evidentment cap a nosaltres...rapidament ens hem ajupit!!! Pero, en un segon l'amo s'ha escapat corrents d'arrera el noi, al final no ha passat res, de totes maneres hem agafat tots els trapaus i hem canviat de local, la situacio no ens ha fet cap gracia!!!Per que la gent fa aquestes coses?

CAMBOTJA: SIEM REAP (TEMPLES D'ANGKOR)

2008-10-16T03:29:00.000-07:00

El dimarts dia 12 agafem l'autocar per anar a Cambotja, l'hem trobat molt i molt be de preu, 5 euros cada un per unes 8 hores d'autocar, pero com sempre hi ha gat amagat. Des de Bangkok fins a la frontera, unes 5 hores en un autocar de 60 passatgers, pero nomes erem 4, nosaltres, un japones que portava productes de Tailandia per a un amic seu que te una botiga a Cambotja i una angles que viu a Bangkok i havia de sortir per renovar el visat, en definitiva, que no enteniem com per 5 euros podiem anar en aquelles condicions i amb aire acondicionat. Enlloc de parar a l'aduana ens van parar en un restaurant, nosaltres voliem fer el visat a la frontera, pero ens van comencar a vendre la moto, que si alla no ens ho fariem, que perdriem tot el dia i que a sobre hi havia problemes militars...No ens vam creure ni un pel, pero no ens deixava anar a la frontera, finalment li vam dir que nomes pagariem 30 $ cada un, que ho agafava o ho deixava, sabiem que a la frontera valia 20 i que ens estava prenent el pel, pero tampoc ens deixava mes opcio. Va acceptar i al cap de 30 minuts ja teniem el visat i erem cami de la frontera, alla ni cues, ni problemes ni res...de totes maneres no ens va acabar d'enganyar del tot, ja que aquests darrers dies s'ha desencadenat un conflicte entre Tailandia i Cambotja per la disputa d'un temple, que la UNESCO l'ha declarat patrimoni de la humanitat, i es troba en territori de Cambotja, pero abans era de Tailandia i per un error de la HAYA va passar a ser territori de Cambotja. En fi, que a part de veure molts militars amunt i avall, i en algunes ocasions aplaudits per la gent del carrer, no hem vist res mes, tot i que avui ens han dit que la frontera amb Tailandia es troba tancada, ufff...hem passat pels pels!!!

Ahir vam anar a veure els famosos temples D'Angkor, i vam alucinar bastant, son molt bonics, sobretot el que va servir de decorat per filmar pel.licules com les de Tom Raider o Two brothers, semblava com si ens trobessim en una peli de l'Indiana Jones, es espectacular, ja que la naturalesa s'ha superpossat al temple, i enmig de pedres col.locades per l'home, han nascut gegantins arbres que s'han engullit literalment el temple. Vam passar tot el dia de temple en temple, acosats constantment pels milions de nens que intenten vendre't alguna cosa, criden desde 3 hores lluny, al final acabes ben fart! pero s'ha de tenir paciencia, ja que al cap i a la fi son nens i es el que els hi han ensenyat, molt trist pero es aixi.

Noticia del conflicte: http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081016/53561129549.html

ENS ACOMIADEM DE BANGKOK!!!

2008-10-13T06:46:00.000-07:00

Avui es el nostre ultim dia a Bangkok, i per tant a Thailandia. Ha estat el primer lloc que hem visitat d'Asia, i el nostre punt de partida de totes les sortides que hem anat fent, i s'ha convertit en "casa" nostre. Voliem marxar avui, pero al final ens vam decidir per anar a veure algunes coses que ens havien quedat pendents. Hem passat el dia d'excursio, ens han portat al floating Market, Damoen Saduak, arribant al lloc, hem tingut l'opcio de visitar-lo amb una barca de rem per turistes, opcio que hem rebutjat, ja que el mercat esta perdent el seu encant, ja que quasi be hi ha mes barques de turistes que la propia gent del pais venent o intercanviant els seus productes, per tant hem observat des de les vores, sent increpats a tota hora per venedors de souvenirs, pero ens ho hem passat molt be veien aquest curios mercat flotant. Despres, carretera i manta fins al Tiger Temple, on hem pogut amanyagar tigres, grans i petits, la sensacio que tens al costat d'aquests animals es bastant forta! I hem acabat visitant el famos Pont del riu Khwae, una imatge molt bonica!

GUSTOS CULINARIS

2008-10-12T00:08:00.000-07:00

Nyam, nyam...

TREKKING AL NORD DE THAILANDIA

2008-10-11T21:48:00.000-07:00

Aquesta ultima setmana hem visitat el nord de Thailandia, varem viatjar de nit amb tren, quin luxe aixo de poder dormir tota la nit mentres viatjes, fins ara haviem viatjat amb bus i es una altre cosa! Varem arribar a Chiang Mai al migdia i sense perdre temps vam anar a buscar una guest house on ens vam apuntar a un curs de cuina. L’endema varem sortir aviat, sobre les 8 del mati per fer un trekking de 3 dies i dues nits, aixo de trekking es un dir perque caminar, aixo que es diu caminar, ho vam fer ben poc, mes aviat va ser un trekking tercera edat. El primer dia, despres de visitor una granja de papallones i orquidies ens van portar amb una pick up fins al lloc on comencava la caminada, el viatge va ser una mica mogudet degut a les curves i la mala carretera i aixo no li va anar gaire be a la Montse que va arribar marejada com una sopa. Aqui ens esperava el dinar, una mica escas pero bo, un arros i una mica de fruita, i a la Montse un massatge al cap regal de la casa, que li va anar molt be i aixi varem poder comencar a caminar. Erem 5 persones i el guia, nosaltres, un noi d’USA i dues japoneses. La caminada va ser senzilla entre mig d’una vegetacio selvatica i un soroll una mica empipador de les cigarres, un insecte com el grill que fa un soroll com un xiulet seguit i agut. Al cap d’unes 4 horetes amb 1000 parades incloses, arribem al soposat poblat Karen (dones girafa), diem soposat perque no tenia gaire pinta de que aquell poblat fos res mes que una cosa muntada pels turistes i nomes un parell de dones girafa estaven per alla venent souvenirs. De totes maneres, un bon sopar a la llum de les espelmes i una sobre taula al costat d’una fogera van fer que aquell lloc al mig de la selva fos magic. L’endema, amb una mica de mal d’esquena degut a dormer a una casa de bamboo sense matalas varem continuar la marxa, ara erem uns quants mes ja que ens varem ajuntar amb un alter grup de turistes, amb 1 hora ja erem al camp d’elefants on varem fer una mini passejada a lloms d’un elefant i varem assistir a un show que va ser forca divertit!. Despres un bon dinar i a caminar 1 horeta mes fins a un altre poble com l’anterior, pero d’una altre etnia, al vespre ens van fer una demostracio de balls tipics i a dormir. El mes divertit va ser l’endema una baixada amb rafting, seguit d’una baixada tranquila i relaxant amb raids de bamboo. A la tarda un bany refrescant a una petita cascada cami de Chiang Mai i aqui es va finalitzar l’excursioneta. Sense perdre el temps ja que el dia 4 de decembre hem de ser a Hong Kong i al final sempre hem de corer, varem agafar un bus cap a Chiang Rai, amb unes tres hores ja erem alla, l’endema varem llogar una moto, sense seguro i nosaltres sense carnet, pero que hi farem aixo es Thailandia! Almenys teniem cascos!! Aixi vam poder visitor el famos Triangle de l’or on s’ajunten les tres fronteres de Myanmar, Laos i Thailandia, i on va ser un dels punts mes forts de contravant d’opi. Al vespre varem rematar el dia amb un sopar de gambes i cucs de bamboo!! Ummmmm……que bons!!!

CURIOSITATS DE LA VIDA

2008-10-06T06:09:00.000-07:00

Quan vam tornar de Myanmar vam tornar a anar al Lamphu Guest house on ens hi esperaven les nostres maletes grans, mentre les recolliem la Montse es va fixar amb un noi que parlava angles, pero amb accent espanyol, aquella cara li sonava moltissim...era en Xavier, un noi de Barcelona que nomes coneixem per e-mails, de seguir el seu blog i de llegir el seu llibre...ell junt amb la Carme, la seva parella, estan fent la seva segona volta al mon, el seu llibre ens va ajudar molt a pendre la decisio de fer aquest viatge i trobar-los a Bangkok ens va fer moltissima il.lusio, vam xerrar una estona amb ells, pero ells ja tornaven a Barcelona en un parell de dies i nosaltres cap al nord de Thailandia, pero quina casualitat allotjar-nos a la mateixa Guest House.

A les 7 de la tarda, haviem quedat amb en Jordi Meya altre vegada, ens agrada molt quedar amb ell, i mes tant lluny de casa. Ens ho passem molt i molt be compartint experiencies, aquesta vegada vam parlar mes amb la seva parella, l'Oil, pero el nostre angles es poc per les ganes de xerrar que tenim i clar, es fa una mica dificil, pero se li veu a la cara que es molt bona noia i que esta molt felic al seu costat. Ens van acompanyar fins a l'estacio de tren per anar a Chian Mai, on despres de 14 comodissimes hores en llitera hem arribat, el primer que hem fet ha estat llogar el trekking per sortir dema mateix i per la tarda a les 4 ens hem apuntat a un curs de cuina thailandesa, ha estat una molt bona experiencia i ens hem ben atipat.

Link al video que ens vam fer la nit passada amb en Jordi Meya:

http://www.youtube.com/watch?v=jZlN0Cz-bFg

UN GRAN NEGOCI!!!!

2008-10-04T06:05:00.000-07:00

Quan ens varen visitar els pares d'en Xevi a Australia ens varen portar unes sabates de trekking per substituir a les nostres atrotinades Salomon que no han durat lo que esperavem. Per error, les que varen portar a la Montse no eren les botes que esperavem, si no unes del Lidl que no li anaven gaire be. Com que les seves Salomon encara no estaven per llencar varem decidir vendre les sabates del Lidl al carrer Rambutri de Bangkok, on pots fer canvis o vendre coses.... per tant per anul.lar pes de la motxilla varem decidir canviar-les per una guia del Sudest asiatic i 100 Baths (2 euros). Aixo va ser ara fa 3 setmanes, el que han durat les Salomon, per tant avui ni "cortos ni perezosos" hem anat a veure quan ens en demanaven per recuperar-les... 700 Baths (14 euros) i ben molles de la pluja. Aixi que li hem explicat la historia al venedor... encara riu! ha mirat la seva ajenda i ha vist que el dia 10/09 va fer aquest canvi, i finalment les hem recuperat per 500 Baths (10 euros). S'ha de ser ruc!!

MYANMAR (EX-BIRMANIA)

2008-10-04T04:14:00.001-07:00

Son les 4 del mati del dia 22 de setembre, avui anem a Myanmar, ens fa molta il.lusio! Ben adormits pujem al minibus que ens porta fins a l’aeroport (l’unic acces a Myanmar, es per via aeria), nomes entrar la gent que hi ha ens demana a on anem…a Myanmar? Tots anavem alla mateix, unes 6 persones, entre ells la Gloria (Malaga) i en Victor (Asturies), de seguida captem que son espanyols, tot parlant descobrim que estem exactament els mateixos dies a Myanmar, 12 dies i tenim el mateix vol de tornada, no ens ho podem creure!!! Ens caiem molt be de seguida i anem xerrant tota l’estona, embarquem junts i ens assentem plegats a l’avio, veiem que porten molt ben preparat el pais, ja que tot just comencen el seu viatge de 3 mesos pel sud-est Asiatic, tenen uns plans semblants als nostres pel que fa a Myanmar, i els hi proposem de fer la ruta plegats, des d’aquell moment ja no ens hem separat mes. La primera cosa que fem arribant a Yangon es anar a canviar diners, com que els bancs estan controlats pel govern surt millor fer el canvi en el mercat negre, semblaven traficants de drogues, vam canviar 300 USD cada parella i ens van donar un munt de bitllets de mil kiats que semblavem milionaris, despres vam anar a buscar un bus per anar al llac Inle, al poble de Nyangshwe, 20 hores plenes d’anecdotes, envoltats de sacs de pinso, l’aire acondicionat gotejant, etc… En la segona parada va pujar la policia per traslladar un pres enmanillat de mans i peus i es van assentar just darrera nostre tant tranquils com si res, nomes pensavem que passaria si els polis s’adormien!...mes tard s’hi va afegir un borratxo, que no va parar de vomitar durant 13 hores i fins i tot es va cagar…QUINA PUDOR!!! En fi, tot aixo era per anar adaptant-nos a aquest pais tant diferent al que estem acostumats. Un cop a Inle i sense haver dormit, ens adonem que aqui no hi ha masses turistes i que nosaltres serem l'atraccio, tothom ens mira i observa fixament i molts ens saluden amb molta efusio.
Arribem a uns bungalows molt bonics (QUEEN INN) i decidim descansar una mica, per mala sort ens toca l’habitacio del costat del riu, es mercat i no paren de passar barques que no han passat el control d contaminacio acustica, per primera vegada en 7 mesos vam utilitzar els taps d'orelles, uff! no vam aconseguir dormir. Per la tarda varem contractar una excursio pel voltant del poble amb barca de rem, la vida al riu es impressionant, un es dutxa, l'altre renta la roba, l'altre els plats, l'altre hi pesca, els nens hi juguen, etc...tot ens fascina i no parem de fer fotos a tort i a dret! L'endema amb barca motora tot el dia, vam visitar un mercat de pagesos on la gent de les muntanyes porta els seus productes, tambe pagodes, un monestir, un petit taller textil, una joieria i el barquer al final del dia ens va dur a casa seu, on es dediquen a fer puros de manera manual, pero en cap moment ens van insitir a comprar. El punt fort del nostre viatge a Myanmar ha estat el trekking de 3 dies, dues nits entre Inle i Kalaw, la primera nit vam dormir a un monestir, be dormir es un dir, ja que a les 5 del mati els monjos es van possar a cantar. La segona nit, vam dormir a casa d'una familia, nomes tenen dues habitacions, una on dorm el matrimoni i l'altre, on vam dormir nosaltres, es el menjador i habitacio de la resta de la familia. La caminata va ser molt senzilla, una mica de fang, pero gens complicada, rodejats de camps d'arros i de cacauets, gent treballant al camp, carros tirats per bous o bufals, nens, molts nens, sortien per tot arreu, i quan ens veien ens saludaven euforicament, ens miraven fixament i ens seguien, quan paravem a dinar, tambe en cases particulars, els que vivien a la casa sortien d'ella i es quedaven fora a la porta mirant-nos, encuriosits i embaucats, un dia ens vam adormir i durant tota la migdiada no ens van treure els ulls de sobre, quan ens vam despertar vam intentar interactuar una miqueta amb ells, dient les poques paraules que vam apendre de Myanmares i amb signes, vam descobrir que els hi encanta que els hi tiris fotos i veure-les, quina cara que posaven! es dificil d'explicar la sensacio que aixo ens suposava, encara no ho haviem sentit mai. Quan es va acabar el trekking i ja altre vegada a la ciutat, la gent ja no era igual, pero tot i aixo son gent encantadora, molt amable i sempre somriuen, de totes maneres sempre n'hi ha que volen pendre't el pel, pero que hi farem, tenen pocs turistes i han d'aprofitar-se dels pocs que hi ha...la gent ens demanava si sabiem per quin motiu no ve mes gent, si haviem tingut problemes amb el visat, etc...

De Kalaw vam anar a Bagan amb un autorcar local, nomes 7 hores, pero si el primer va ser tortura, aquest no en parlem...carretera sense asfaltar, sotracs a mil, poc espai al seient, sense aire acondicionat i plens de pols....vam arribar al trencant de Bagan, on teoricament ens haviem d'agafar un taxi, eren les 2 del mati i el bar del poble estava ple d'homes mirant en directe el partit del madrid i quan es va acabar vam veure l'Espanyol (1)-Barca (2) i aixi vam esperar a les 5 del mati que pases un altre bus per fer 50 kilometres mes.

El tema comunicacions aqui esta bastant malament per no dir fatal, el movil va deixar de funcionar al entrar al pais, l'internet, amb una hora pots enviar un parell o tres de missatges de text i moltes pagines web estan bloquejades i no hi pots entrar, el tren potser va mes be pero molt car i varem evitar-lo tambe perque es del govern, que son els unics que viuen be a aquest pais gracies a les altes taxes que apliquen als ciutadans.

Bagan es impressionant, ple de pagodes (temples) per tot arreu mes de 2000, miris on miris veus pagodes, es patrimoni de l'humanitat i no es d'estranyar, el paissatge es fantastic i els nens, que demanen o venen productes turistics, tambe son genials, no els hi donem res material, per que considerem que no es correcte, pero si que els hi dediquem estona jugant i parlant amb ells, vam passar estones molt divertides i entretingudes.

Sortim de Bagan direccio a Mandalay, la ciutat no ens agrada gens, sorollosa, plena de forats, nens demanant a tota hora, etc... El bus tambe te el seu delicte, 6 hores, l'aire acondicionat tambe espatllat, sotracs, conills, gent pels passadissos sentats en taburets, i roda punxada inclosa! Per rematar al cap de dos dies, 18 hores mes de bus fins a Yangon, ara ja el vam buscar de mes qualitat i no va ser tant dur, pero deu ni doret quina tel.la de viatges! A Yangon es on hem vist mes moviment de militars, pero tampoc es que n'hi hagi masses i perill no n'hem sentit en cap moment, la gent encantadora, tecnologicament a anys llum de nosaltres, pero la felicitat i la il.lusio que hem vist a les seves cares sera dificil d'oblidar!!!

Avui ens hem acomiadat de'n Victor i la Gloria, son molt macos, hem fet moltissima amistat i ens hem avingut moltissim, els trobarem a faltar, pero ja ens tornarem a retrobar quan tornem a casa!

VIDEOS MYANMAR

2008-10-04T03:33:00.000-07:00

GAIREBE UN PARADIS

2008-09-20T05:49:00.000-07:00

Avui tornem a Bangkok des de les illes del sud est de Thailandia, primer hem agafat el ferri fins a Chumporn i apartir d'aqui anirem amb autocar, preferiem el tren, pero tot i que ara ja tornava a funcionar (va estar parat degut als problemes politics de fa unes setmanes), era una mica mes car i per tant ens hem acabat decidint pel bus. Han estat 9 dies genials, sol, platja, bon ambient, relax, etc... Primer vam estar a Kho Samui, la illa mes gran i mes turistica, vam passar 4 dies en un bungalow bastant aprop de la platja amb tele i nevera a la platja mes famosa, la de Chaweng, aixo va suposar, molta gent, molts venedors ambulants i molt transit, en definitiva, com un Bangkok en petit, pero els preus duplicats i on la febre constructora esta a l'alca. Despres, vam anar a petar a Koh phangan, per casualitat, ja que no hi voliem anar, pero ens vam equivocar de port i horaris, i com que aqui ningu t'explica res...en fi, vam estar de sort de totes maneres, ja que valia la pena tambe visitar aquesta illa, mes tranquila que l'anterior i les platjes eren mes maques i menys turistiques. Nomes arribar vam llogar una moto (3 eur al dia) i ens vam dedicar a voltar per l'illa fins trobar el lloc que ens va agradar mes, uns bungalows de fusta en una platja encantadora de sorra blanca i aigua transparent, llastima pero que la primera nit ens va visitar un inquili inesperat, exxxx!!!Un escarbat gegant es va apoderar del nostre lavabo, despres de molt deliberar, fins i tot vam pensar fregir-lo en un fogarret a la platja, finalment vam fer-lo fora a mangerassos amb el telefon de la dutxa!!! Bromes apart, el lloc era idilic, bona relacio qualitat/preu (10 e/d). Els ultims dos dies, els hem passat a Koh Tao, el paradis dels submarinistes, i realment ho es!!! a ran de costa trobes corall i peixos de mil colors, fins i tot, si tens "sort" pots veure taurons ballena. Vam fer el mateix que a Koh Phangan, una moto i a voltar, pero aquesta illa no esta massa esfaltada i plena de pujades i baixades, feia una mica de por!!! Fins i tot en algun lloc no ens vam atrevir a arribar-hi, perque la pobre moto no podia pujar! pero, finalment vam trobar el nostre lloc, un bungalow, 2 euros mes car que l'anterior, pero una mica millor i amb unes vistes inmillorables! Ens hem passat tots els dies fent snorkel sense parar, era com una aquari gegant!!!

Ja veieu que ens convenia uns dies de platja, hem estat molt i molt be, a no ser per les constants picades de mosquit i les cremades del sol intens, pels amants de la platja...Gairebe un paradis!!!

A BANGKOK TOT S'HI VAL!!!

2008-09-09T08:43:00.000-07:00

Una vegada acabada la nostra aventura pagessa, hem aterrat a Bangkok, on comenca la tercera etapa de la nostra particular volta al mon, l'aventura asiatica es preveu la mes complicada i dura, pero alhora pot ser la mes enriquidora. Portem 4 dies a Bangkok i ja ens ha passat de tot...Despres de les compres de rigor (tot de "marca"), el massatge de torn, la primera experiencia en Tuk-tuk (moto-taxi de 3 rodes) i les primeres preses de pel, ja sabem com moure'ns una mica millor per aquest particular pais. De mica en mica, n'hem d'anar aprenent.

L'AVENTURA DELS VISATS

Asia s'ens ha complicat! resulta que per entrar a tot arreu necessitem visats, fins ara a no haviem tingut cap problema i viatjar d'un pais a un altre ens havia estat molt i molt senzill. Despres de molt demanar i llegir guies, ara ja ho tenim mes clar, pero no es facil, no!Per qui vulgui venir a Asia i no estigui massa assabentat del tema us en podem fer cinc centims.

Myanmar (antiga Birmania): les fronteres terrestres estan tancades al turisme, l'unica manera d'entrar es per avio. El visat s'ha de fer a l'embaixada i tarden tres dies a expedir-la. Tambe es pot aconseguir el visat a traves de les agencies de viatges, que es poden trobar per tot arreu, pagant una mica mes, a vegades el doble.

Camboia i Laos: si vas des de Thailandia, es poden aconseguir a la mateixa frontera.

TUK-TUK

El tuk-tuk es una manera molt peculiar de desplacar-se per la ciutat, van a tota ostia! pero es divertit viure l'experiencia, de totes maneres, has de tenir els ulls i els sentits ben oberts, ja que et porten on volen. El primer que vam pujar ens va dur tan si com no a una joieria, i aixo que ja l'haviem avisat que no voliem comprar res. Pero l'odiesea grossa ha estat avui, ens han ben enredat i al final hem hagut d'anar a peu on voliem anar! Nosaltres voliem anar a l'oficina de Turisme del govern i ells ens anaven portant a agencies de viatges diferents, ja els hi senyalavem prou al mapa, pero ells anaven on volien (be, on tenien comissio), fins i tot un, ens ha fet fora del Tuk-tuk i no volia ni cobrar, a sobre!!! quina barra!

TROBADA AMB EN JORDI MEYA ( jordindia.wordpress.com )

Feia dies que haviem quedat amb en Jordi Meya per trobar-nos a Bangkok, la ciutat on s'ha establert des de fa 9 mesos. En Jordi, es de Ripoll, va comencar a viatjar per Asia i Thailandia el va captivar, la veritat que es veu que esta com peix a l'aigua, i no es d'estranyar, Bangkok sembla ser una ciutat encantadora, on pots trobar de tot a qualsevol hora i a bon preu, bon clima i bona gent. Hem anat a sopar i no hem parat de xerrar, s'ens ha passat super rapid i ens ho hem passat molt be, esperem tornar a quedar amb ell un altre dia i passar-ho igual de be!

FARMER FASHION

2008-09-06T02:53:00.000-07:00

A referencia al WWOOF, hem posat un link!

WWOOF: TREBALL A CANVI DE MENJAR I DORMIR

2008-08-29T20:01:00.000-07:00

Viatjar durant un any no es barat, ja que no tens ingressos. Alguna vegada ens haviem plantejat treballar durant el viatge, pero no ho veiem viable per la poca estada a cada lloc i els possibles problemes amb els visats, pero vam coneixer en Mac i la Teresa (Irlandesos) que ens van parlar del WWOOFING i dels seus avantatges, i vam canviar de pensament, us expliquem en que consiteix: has de comprar un llibre on hi ha tots els llocs adherits a aquest sistema d'intercanvi, quan trobes el lloc que et pot interessar (hores de feina, tipus de feina, localitzacio, serveis, etc..) truques directament i et poses d'acord. La questio es simple, ells et donen allotjament i menjar i tu treballes. Doncs aixi ho vam fer, vam trucar al primer que ens va semblar be, una vinyeria a 60 kms de Perth (costa oest) i ja ens vam posar d'acord, el dia 22, el senyor ja ens havia d'esperar a l'aeroport a les 3 de la tarda que arribava el nostre vol...vam comencar una mica malament, ja que el 22 d'agost no va ser el nostre millor dia, varem perdre l'avio i vam haver d'estar 10 hores a l'aeroport per agafar el seguent avio disponible, o sigui que vam fer tard el primer dia de feina!!! a mes el senyor l'endema s'havia de llevar aviat (4 mati) per anar a mercat i no ens va poder venir a recollir, o sigui que vam haver de pagar taxi, allotjament, sopar, esmorzar...tot una despesa inesperada!!! L'endema varem anar al mercat a coneixer el nostre nou "jefe" en Harry, un senyor molt amable, ja retirat i que te una propietat de 25 acres on tot es organic, ja que la seva dona va patir un cancer i des d'aleshores tot ho fan organic (sense cap additiu quimic). La Sona, la dona d'en Harry, esta fent la volta al mon amb els seus pares en un creuer de 3 mesos, per tant en Harry ja li va anar perfecte tenir-nos a casa seva, a mes tambe hi ha un altre Wwofer com nosaltres, l'Artish (no sabem com s'escriu), que es Japones, es un noi molt divertit, ens ho hem passat molt be aquesta primera setmana tots 4 junts, tot i que el treball es bastant dur, els dos primers dies vam haver de netjar les males herbes de l'hort i despres vam tenir unes agulletes de cavall, quin mal!!! Els altres dies ja han estat mes distrets, donar menjar als xais, plantar patates, podar les vinyes, arreglar balles, fer el menjar (un luxe tot acabat de collir), recollir ous, el divendres hem recollit verdures per vendre el dissabte a mercat! Avui dissabte, per primer cop hem baixat a la civilitzacio, despres de 6 dies aillats (quina calma!), al mati hem montat la parada i despres hem tingut temps lliure fins les 3 de la tarda, que ens recollira en Harry per tornar a la granja.

Aixo d'estar 1 any de vacances i treballar 15 dies esta molt be!!

COSTA EST I OUTBACK!!! (AUS)

2008-08-20T01:56:00.000-07:00

Australia ens ha encantat!!! Mes de 5000 kms ens autocaravana en 2o dies... tot es gegant i la qualitat de vida de la gent es bastant bona, casetes d'una sola planta individuals, bon clima, paissatge impressionant, extencions de terra innacabables, molts cangurs gairebe mes de morts que de vius (es increible, en les carreteres de l'interior, la gran cantitat de pobres cangurs que moren atropellats per camions gegants, ja que alguns tenen fins a tres trailers i fan mes de 50 mts, no hi ha qui els pari!), tot s'ha de dir, els ultims dies no ens podem pas queixar, per que n'hem arribat a veure moltissims en estat salvatge i un fins i tot un ens va fer companyia una bona estona!

Ens ho hem passat molt be amb la Teresa i en Joan, no hem parat ni un moment, mil fotos cada dia, tot ens agradava! molts picnics, ja que a Australia, igual que a Nova Zelanda, esta molt ben montat per fer picnics i barbacoes, i al vespre, ja que no teniem tele i a les 6 ja era fosc i corriem el risc d'atropellar algun cangur, feiem partides a la brisca, la Montse es imparable les guanyava gairebe totes...jejeje!!! Els millors dies, pero han estat tres: la visita a l'illa de Fraser Island, la Gran Barrera de corall (impagable!!!) i l'ascens a la Piramide (una muntanya d'uns mil metres, on hi ha pedres gegants i les vistes eren fantastiques!). En definitiva, hem carregat piles a tope per continuar la nostra aventura viatgera pel voltant del mon!!!

AUSTRALIA AMB BONA COMPANYIA!!!

2008-08-10T02:25:00.000-07:00

Ja hem arribat a Australia, la terra vermella. Vam passar dos dies en un alberg esperant la desitjada arribada dels pares d'en Xavier. El dia 2 d'agost a les 5 de la matinada despres de mes de 24 hores de viatje, ja els vam tenir aqui, ens va fer moltissima il.lusio, ja que estavem neguitosos de veure cares conegudes i poder parlar catala amb algu altre. No vam perdre el temps i sense dormir ja vam anar a visitar Sydney que no ens va decepcionar gens!!! Les fotos son fantastiques. Vivim en una mini autocaravana i tot es una mica estret, pero ens ho montem molt be i no parem de visitar coses, ara ja estem a Hervey Bay, avui hem visitat la illa de sorra mes gran del mon, Fraser Island, ens ha agradat molt, hem tornat a veure balenes, ja que cada dia en veiem alguna des de la costa. En els proxims dies arribarem al poble de 1770 on podrem veure la gran barrera de corall, esperem que els dies continuin siguent tant agradables com fins ara, ja que fa un temps fresquet a la nit, pero durant el dia es bastant calid.

SKI TOURING IN THE LORD OF THE RINGS LAND (NZ)

2008-07-25T17:38:00.000-07:00

TREBLE CONE - WANAKA - NZ

MILFORD SOUND - NZ

El temps ens ha donat un descans i per fi el sol ens ha deixat veure els bonics paissatges que Nova Zelanda ens tenia amagats per causa del mal temps. Malauradament, la treva no ha durat gaire i ens ha tornat a ploure!!! Les previsions del temps que hem pogut anar escoltant per la radio no ens animen gaire i ens sembla que marxarem amb el cel gris i amb el paraigues ben obert, pero encara no ens podem pas queixar, ja que a la illa nord, esta fent un temporal mai vist, que provoca que s'anulin vols i els ferris no puguin sortir.

MAEKORI BULDERS - OAMARU (NZ)

VACANCES???

2008-07-17T20:20:00.000-07:00

Molts de vosaltres ja esteu pensant en les vostres, esperades i merescudes vacances d'estiu, nosaltres ja portem 4 mesos i mig voltant i la sensacio d'estar de vacances ha desaparegut, tot i que teniem moltes espectatives sobre Nova Zelanda, els preus, els horaris i el fred han provocat que ens aborrim una miqueta, aqui es com l'hivern de casa nostra, fred, es fa fosc molt aviat i has de pagar per tot, menys per pixar, ja que hi ha lavabos publics i molt nets a tot arreu!!!

Ja portem 16 dies vivint en la mini furgo, sense calefaccio, amb humitat, sense electricitat, ni aigua corrent...per temes economics, nomes hem anat dos cops en campings i ha estat tot un luxe!!! No us penseu pas que fem pudor, eh? ens rentem amb tovalloletes i ens rentem el cap amb aigua escalfada al fogonet...en fi...el viatge de noces que desitja tothom!!! Pero tambe tenim els nostre moments divertits i sobretot molta tranquilitat, que tambe la necessitavem. Tambe hem tingut moments especials com coneixer a un matrimoni de jubilats que van vendre la seva casa i ara vivien en una mega autocaravana importada d'EEUU, era una casasa en rodes!!!vam tenir el gust de ser convidats a pendre el te amb ells, els vam coneixer a les Budget pools uns piscines termals gratuites, on tambe hi havia en Julien i la Gaelle, una parella francesa que estava fent la volta al mon com nosaltres i havien llogat la mateixa furgo que nosaltres, vam passar dos dies amb ell i ens ho vam passar genial, vam fer molta amistat, ja que porten unes vides molt i molt semblants a les nostres...el mon es un "panyuelu"!!!

Tambe hem visitat algunes pistes d'esqui, de moment les que hem vist son bastant senzilles i petites, mes que Vallter, les carreteres per accedir-hi normalment son sense asfaltar i sense balles, fins i tot varem anar a una, la qual podeu veure alguna cosa a les fotos de dalt que per arribar-hi havies de pujar quasi una hora a peu i el material t'el pujen amb una mena de telecadires pero molt basic i no pot pujar gent, la veritat pero que de maco ho era molt!! i sobretot tranquil, nomes hi havia un parell de families.

Conduir a Nova Zelanda es tota una aventura, tots els ponts son d'un sol carril i alguns fins i tot es comparteixen amb el tren, ara pero ja ens hem acostumat a anar per l'esquerra. Pel que fa a la furgoneta tambe hem tingut algun que altre problema amb la bateria, ens ha deixat dos cops tirats, un per deixar-nos les llums engegades i l'altre per intentar endollar un calefactor dirctament al cotxe , sort que hi ha molt bona gent i de seguida t'ajuden, la bateria pero es molt vella, penseu que el cotxe porta 250.000 km i es gasolina.

SEGURETAT A NOVA ZELANDA

Ara us explicarem una mala experiencia, que no voliem explicar per no fer patir als de casa, pero ja tenim el susto superat i al cap i a la fi no va passar res, i no pensem que hi hagi mes sonats com aquells voltant per Nova Zelanda. Be doncs aqui va...

Estavem a les Budget Pools durant la tarda disfrutant dels banys termals, alla vam coneixer varia gent local i vam petar una bona estona la xerrada, vam decidir que era un molt bon lloc per quedar-nos a dormir, ja que hi havia 2 motorhomes i una altre furgo que tenien les mateixes intencions, quan ja va ser de nit i anavem a fer el sopar, la Montse pero abans va anar a conectar l'endoll de la tele a la part de davant de la furgo quan va veure un laser que li iluminava els ulls, va girar-se cap a la direccio del laser i va somriure pensant que eren uns nens jugant, va tornar endarrera i comencavem a preparar les coses quan ens van picar al vidre...era una senyora molt espantada dient-nos si estavem be!!! resulta que havien disparat a la motorhome de darrera nostre, li van fer 2 forats al vidre i 4 mes a la xapa!!!QUIN ENSURT!!! L'home ja estava trucant a la policia, que va tardar 2 hores en venir, com que era fosc ningu va veure el paios que portaven la pick up d'on van venir els balinasos, un d'ells li va passar per davant del pobre home, que estava sopant, per sort no li passar res!!!Els hi vam estar fent companyia fins que va arribar la policia i ens va pendre declaracio, la policia deia que Nova Zelanda es molt segura, pero ha estat la primera vegada en 4 mesos i mig que ens hem acollonit de veritat, i en el pais que creiem mes segur...Evidentment aquella nit, ningu va dormir alla, vam anar amb els francesos a dormir en un altre parador i vam passar una molt bona nit explicant batalletes mentre feiem el te i l'endema tots 4 a les piscines a disfrutar del bany d'aigua calenta que aquells beneits ens volien esgarrar!!! Les dues primeres nits vam passar una mica de por, pensar que ens havien apuntat amb una pistola, encara que sigui d'aire comprimit i de balins, no ens va fer massa gracia i sort que no van disparar a la Montse, perque sino en Xevi es queda viudu als dos dies de casat!!!jejeje Fora bromes, ja ho tenim superadissim i mira una altra cosa que explicar!!!

LA LLIGACAMA DE L'ELI I ELS NUVIS DE L'ENRIC I L'ISAURA HAN DONAT ELS SEUS FRUITS!!! 07/07/08 - AUCKLAND (NOVA ZELANDA)

2008-07-09T15:42:00.000-07:00

CANVI D'AIRES A NOVA ZELANDA

2008-07-06T16:33:00.000-07:00

Mil hores d'espera i no se quantes mes d'avio...a les 4 de la matinada arribem a Auckland, 17 hores de diferencia respecte Lima, un jet-lag impressionant i moltes ganes de canviar d'aires. Primera sorpresa!!! Els cotxes paren quan ets en un pas de peatons i no piten constantment...uff! aixo si que es un descans i ben gran! Auckland es una ciutat neta, tranquil.la i molt moderna. I de moment la gent, molt i molt amable i educada, i lo mes important si et tracten be no hi ha cap interes economic amagat al darrera. Realment la cosa ha canviat, grans camps verds amb vaques i xais pasturant tranquil.lament, per cert hi ha uns 20 xais per cada habitant, segons la guia, Nova Zelanda es la granja del mon.

Durant aquest mes viurem en una colorida i mini furgoneta, que ens recorda a la nostra, la qual trobem una mica a faltar, pobreta esperem que no tingui gelos!!! La nostra es mes discreta i te el volant a l'esquerra (conduir per l'esquerra ens ha portat algun que altre petit ensurt), tot i aixo estem molt tranquils i contents, aquest mes sera de relax, ple de bonics paissatges i una mica de fred, ja que aqui ara es ple hivern. Fins aviat!!!!

HAN PASSAT 4 MESOS I JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE SUD-AMÈRICA

2008-06-29T13:43:00.000-07:00

AREQUIPA i el canyó del Colca

Deixem Puno per dirigir-nos cap a Arequipa amb l'intenció d'anar a veure el Canyó del Colca, el segon més gran del món, bé està en disputes amb el primer, o sigui que més o menys...En fi, que un cop a Arequipa vam anar a l'oficina d'informació turística i allà vam decidir que ho fariem pel nostre compte i sense guia, vam arreglar les motxiles i a mig matí varem anar fins a Chivay, amb l'agradable sorpresa que eren festes, ens esperava una "corrida" de toros, semblava més el torero bombero que una altra cosa, lo bo que tenien era que no mataven el toro, però tenien unes feinades a treure'ls i a entrar-los que era massa, a més qualsevol es veia valent per baixar al "ruedo" i fer els seus "pinitos", era com les vaquilles d'Olot, el públic tothom local, només feien cas quan enganxaven a algun i mentrestant menjaven gelatina amb merengue. Pel vespre, vam anar als banys termals a relaxar-nos per la dura caminata que ens esperava l'endemà baixant el Canyó, però abans vam fer parada a les 4 de la matinada al mirador del Cóndor per veure com aquests sortien a fer els seus primers vols, però van ser més llestos que nosaltres i fins les 7 del matí quan ja estavem mig glaçats amb els primers rajos de sol van començar a sortir, l'espera, però va valer realment la pena, veure d'aprop la majestuositat del vol del gran cóndor és espectacular. Ens va recollir un altre autocar cap a Cabanaconde on iniciariem el nostre descens cap al paradís de Llaguar on vam arribar empolsegats i cansats, però els banys termals al costat del riu Colca i la inmensa tranquilitat de ser els únics turistes, sense llum, aigua corrent, cotxes ni cap dels luxes de la civilització, això si! una bona truita de riu fresca, una cabanya ben acollidora i un cel d'estrelles impagable, com brillaven!!! ens van recuperar pel difícil i llarg ascens (de 2100 m.s.n.m a 3500 m.s.n.m), després de 4 caluroses hores ja tornavem a ser a Cabanaconde on agafariem un bus de 6 hores fins a Arequipa altre vegada.

PARACAS

En una guia local vam sentir parlar de Paracas, on hi havia lleons marins i pingüins, i com que la Montse desde Ushuaia tenia ganes de veure'n, ja hi vam ser!!! Ens vam sorpendre molt de veure-ho tot en ruïnes, sobretot la ciutat de Pisco (a 10 min de Paracas) , doncs resulta que l'agost de l'any passat van patir un terratremol de 7.9, i va ser debastador, encara hi ha ONGs treballant a la Zona, era molt trist veure tot allò!!! Però, la gent té moltes ganes de tirar endavant i de reconstruir la ciutat. Nosaltres vam aprofitar per descansar a l'hostal, ja que portavem uns dies de molt ritme, i estar al costat del mar ens va relaxar molt, de totes maneres no vam perdre l'oportunitat d'anar a les Illes Ballestes a veure animalons, va estar molt bé, però la Montse, com sempre, es va marejar com una sopa i per postres ens vam quedar sense gasolina a la lancha ràpida en mig del mar!!!Va ser bastant frustrant ja que aquestes illes només estan a 30 minuts de la costa. Més tard ens vam enterar que mentres erem al mar un terratremol d'uns 4 punts va fer presencia a la zona, sort que no ho vam sentir, quina por!!! A part de descansar, vam aprofitar per menjar bé, i degustar el famós "Ceviche", el vam probar de marisc i de Pejerrey (un peix), és boníssim, peix cru cuinat amb suc de llimona i una guarnició de ceva, patata i moniato.

LIMA

Ja s'acaben els nostres dies a Sud-amèrica, estavem una mica espantats amb Lima, tothom ens deia que era una ciutat molt perillosa, i evidentment hi ha zones que ho són, però nosaltres ens hem mogut per Miraflores i Barrancos, i comparat amb la Paz, això és com qualsevol altre ciutat europea, apart dels cops de bocina, que és com l'escut protector dels conductors sud-americans, com atabalen!!! Hem aprofitat aquests dies per fer algunes compres i menjar fast food (Excepte el dia del cumple de la Montse que vam anar a un restaurant amb cara i ulls, a menjar una bona parrillada) De totes maneres avui l'últim dia, ja ens han colat dos bitllets de 10 soles falsos (uns 5€), però ens fan anar ben malament, ja que intentem tenir lo just per poder marxar sense treure altre cop del caixer i evitar més comisions. També hem anat al centre, ens hem despistat una mica i els venedors del lloc ens han començat a fer senyals per tal que marxessim d'aquella zona, resulta que ens haviem posat en un barri xungo on perillava la nostra vida (bé, això ens han dit), uff!!! sort que hem sortit ràpid, com diuen aquí: "por la dudas!".

AMANANTÍ: EL RELLOTGE DEL TEMPS

2008-06-19T14:46:00.000-07:00

Després d'unes sis interminables i incómodes hores amb autocar a les 4:30 de la matinada vam arribar a Puno, on ja ens esperaven 3 o 4 homes ofertant allotjament i excursions, amb la son que duiem vam escollir el primer que ens va estirar i ens va portar amb el seu cotxe fins a l'hostal El Virrey, on ens hi esperava un llit horrible dur com una pedra, semblava un llistó de fusta, a aquelles hores no estavem per buscar res millor i pel preu tampoc ens podiem queixar 30 soles (uns 7 €) l'habitació doble amb bany privat i tele. Vam reposar fins al migdia i per la tarda vam anar a passejar per la sorollosa ciutat i a l'oficina d'informació, allà vam acabar de decidir que voliem anar a les illes del llac Titikaka pel nostre compte sense cap agència, ja que aquestes tot i valer el mateix que anar pel teu compte, s'enporten comissió i la gent de les illes surten perjudicades. O sigui, que a l'endemà a les 8 ja erem al port d'amunt de l'embarcació local Atlàntico, capitanejada per l'Ambrosio. La primera parada la vam fer a les illes flotants dels Uros, realment una visita interessant, són unes illes fetes d'arrel de Totora i tot el que hi ha a sobre, cases, terra, embarcacions, etc... també fet de la tija de la Totora, realment únic i diferent!!!A molta gent li pot semblar que això està fet exclusivament pel turisme, però allà hi ha unes 40 illes i hi viuen unes 5 o 6 families a cada una, viuen a base de la pesca i del turisme, tenen llum solar i una pau impagable. Després d'una hora d'explicacions i venta d'artesanies, vam fer camí cap a Amantaní, una illa molt menys turistica, on els locals viuen a base de l'agricultura, la pesca i el turisme, un lloc realment encantador, no hi ha llum, bé, fa uns 6 anys, el president Fujimori els hi va fer la instal.lació electrica a base de generadors de gasoil, però l'elevat cost d'aquest no els hi permet utilitzar-lo, no hi ha aigua corrent, tot i que tenen un dipòsit, però si l'època de pluges és escassa no dura tot l'any, en fi que allà et sents com si haguessis fet un salt en el temps i estiguessim a l'època dels nostres avis i poguessim veure com vivien ells aleshores, realment una experiència inolvidable, tant que ens hi haviem de quedar una nit i finalment en vam fer dues. Lo interessant de tot això és que no et quedes en un hotel, sinó que les famílies preparen les seves cases per acollir els turistes, i amb això s'aconsegueix que ells tinguin un ingrés extra i el turista rep una lliçó intensa de convivència autòctona, això si, no has de tenir masses escrupols, ja que la higiene en aquestes condicions és molt diferent a com l'entenem nosaltres, però la veritat és que són gent molt autèntica i molt amable, tot ho fan ells, fins i tot si hi ha prous turistes preparen un ball i et guarneixen amb els seus propis vestits, en definitiva han estat dos dies plens de calma i seguint els horaris de la naturalesa.

SALKANTAY 5D/4N CAMÍ AL MACHU PICCHU

2008-06-13T14:15:00.000-07:00

Salkantay era un dels trekkings més esperats per nosaltres, el teniem reservat desde març, per poc no vam poder fer el camí inka tradicional, ja que aquest s'ha de reservar amb uns quatre mesos d'antel.lació i tot s'ens allargava massa, de totes maneres el trekking ha sigut genial, ha estat un trekking de luxe, molt bons serveis, només es tractava de caminar i prou, portavem un portejador amb tres mules, dos cuiners i un guia, que s'encarregaven de tota la logística, per 6 persones que erem al grup: dos marines holandesos, dos joves estudiants danesos i nosaltres. Vam començar el dia 8 a les quatre de la matinada on ens van dur amb cotxe al poble de Mollapa per començar a caminar durant sis hores, camí planer i sense dificultat envoltat d'un paissatge encantador, molt similar al que tenim al ripollès, però amb el nevat del Salkantay de fons (6300 msnm), el qual no ha estat mai escalat per ningú segons el guia, vam fer nit al fred campament de Soraypampa a 3800 msnm. L'endemà a les 4 del matí ens van despertar amb un mate de coca servit a la tenda i un bon esmorzar amb truita de verduretes inclosa per agafar energia per la caminata més dura de tot el trek, 8 hores en total, passant pel coll del Salkantay a 4600 msnm, a la nit vam acampar al costat d'unes termes a ran de riu, ja a la Selva peruana, per tant vam poder relaxar les cames adolorides de la dura caminata amb un bon berenar servit a les piscines, per la nit mentres sopavem vàrem veure un grup de persones que baixaven corrents amb llinternes d'un poblat de més amunt, no sabiem que passava, quan van passar per davant del nostre campament resulta que era una senyora ferida que la traslladaven fins al poble més proper (6 hores) en camilla feta de fustes, aquella imatge li va recordar a la Montse, quan la seva àvia i el seu avi vivien a Llentes i una nit la iaia Montserrat (que aleshores encara no era iaia) es va posar molt malalta i la van haver de traslladar a Campdevànol, de la mateixa manera que la pobre senyora, durant 4 hores de camí per la nit a la muntanya. El tercer i quart dia, ja van ser més suaus, tres hores cada dia i bastant planeres, enmig de vegetació selvàtica i rica en flors i fruits: platans, avocats, papaya, cafè, etc...El quart dia vam arribar al poble d'Aguas Calientes, just sota del Machu Picchu, un poble totalment túristic al qual només hi ha accés en tren o a peu, ens van donar un bon hotel i una bona dutxa es va posar com mai!!! A les vuit ja erem al llit, ja que pujariem al Machu Picchu a peu (1,5 hores) per tal de poder accedir a la muntanya Waynapicchu (que vol dir muntanya jove - 2700 msnm) limitada a 400 persones al dia, un cop al poble de pedra del Machu Picchu (muntanya vella) no ens va decepcionar, tot i que la pluja i la boira de la primera hora espatllaven un xic el meravellós paissatge que envolta aquesta ciutat en ruïnes, després el dia es va aixecar i vàrem poder gaudir de l'encant del lloc.

"PARA BAILAR LA PAMPA"

2008-06-03T16:12:00.000-07:00

Aquests dies hem fet una escapada a les Pampes (Sabana amazònica), i realment no ens esperavem veure i viure tot el que hem vist, cocodrils, caimans, capibaras, cuajos, sererés, ànec agulla, jabirú, banguarins, chichilos, monos aulladors, anacondes, falses vivores, tortugues, piranyes, dofins rosats, etc... Vam contractar un tour organitzat que et porten en canoa motoritzada a traves del riu Madre de dios, molt marronos i gens transparent. La primera impressió en veure els caimans i cocodrils és bastant forta, n'hi ha de totes mides, però els més grans fan fins a 5 mtrs. Per la nit et porten amb la canoa i els frontals, per veure els seus lluminosos ulls, és impactant, ja que per la nit és quan estan més actius i aprofiten per caçar, n'hi ha per tot arreu!!! Feia una mica de por, però la por més gran la va passar la Montse l'endemà, quan entre tots rastrejavem un camp de la pampa en busca d'anacondes i falses cobres, protegits amb unes botes d'aigua, la primera la va trobar el guia, una anaconda, que aquella hora està en repòs i no es mou gaire, però la segona, qui se l'havia de trobar entre les 20 i pico persones que hi havia allà?Doncs per llei de Murfi, la més acollonida, i no era una anaconda, no, era un falsa cobra molt ràpida i venenosa, tot i que no mortal...quins bots i crits...tothom se'n va enterar!!!I la pobre serp va marxar cames ajudeu-me...com la Montse! Per la tarda, una altra emoció forta, bany amb dofins rosats, però resulta que a pocs metres hi ha els cocodrils, caimans i piranyes, la avantatge està que et protegeixen els nostres amics els dofins, BÉ! això és el que deia el guia Domingo!!! realment no ens va passar res. L'últim dia per acabar d'estar curats d'espants, vam anar a pescar piranyes...la Montse va pescar la primera, quina il.lusió, en Xavier intentant treure-la de l'am li va mossegar el dit...i deu ni dor quina mossegada (mireu les fotos)!!!sort que duiem tirites i la piranya no era molt grossa!!! Com a venjança ens les vam menjar per dinar, eren ben bones i sabroses!!!

Del Puigmal (2910m) al Huayna-Potosí (6088m)

2008-05-30T11:45:00.000-07:00

Això és el que pretenia fer la Montse, tot i que ho va intenar, li van faltar 188 m de paret gairebé vertical...les forces, el fred i la por, van poder amb ella, però tot i això va arribar a 5.900 m, tot un repte!!! Encanvi en Xavier, si que ho va aconseguir des d'on van deixar la Montse amb un altre guia, van ser uns 20 minuts de pujada amb els grampons, el piolet i el nostre guia, Super Mario!!! Tot va començar el dimecres a les 9 del matí on vam fer camí cap al primer refugi (4700 m) on hi fariem nit per tal d'aclimatar-nos, la tarda va servir per fer pràctica amb els grampons i el piolet, i també per fer una mica d'escalada en gel, tot i que l'equipament no era del tot adecuat. L'endemà vam anar al campament Alt (5130 m), a les 6 de la tarda ja ens feien anar a dormir, però dormir en aquesta alçada no es gens fàcil, o sigui que sense dormir a la 1 de la matinada, començava el nostre ascens cap al Huayna Potosí, un cel estrellat, ens acompanyava junt amb els llampecs de la tormenta que hi havia a la Selva, però bastant per sota nostre. Tot el camí era neu i glaç, vam atravessar glaciars i vàrem passar per sota d'algun cerac. El ritme al principi era molt bó, tot i que respirar era una mica difícil, adelantavem alguna que altra cordada, després de 5 hores, ja ens trobavem sota la paret final que porta al cim, aquí va ser on la Montse va dir prou, ja que si intentava pujar i no podia, en Xavier no podria fer cim, ja que només anavem amb un sol guia i una sola corda. Així que després de pensar amb alguna solució, vàrem veure una cordada que ja baixava del cim i que només anava un guia i un turista, pertant la Montse es va quedar en un lloc segur, arresarada del vent, a l'espera d'aquests, i d'aquesta manera en Xavier i en Mario van anar a fer cim. La pujada va ser bastant dura, faltava l'aire i el ritme que marcava el guia era molt fort, així que en Xavier va arribar a d'alt ben afogat, però la vista era magnifica, es podia veure el llac Titicaca, bona part de la cordillera Real i la ciutat de la Paz a vista d'ocell. La baixada va ser molt ràpida i divertida, ja que el guia va muntar un rappel i va ser bufar i fer ampolles.

LA CARRETERA DE LA MORT

La Paz a part d'estar envoltada de meravelloses muntanyes, també ofereix moltes altres alternatives, una d'elles és fer la famosa carretera de la mort en bicicleta, aquesta carretera, va ser durant molts anys l'únic pas entre la frondosa i rica selva amb la ciutat, o sigui que va desde la Paz fins a Coroico, i fas un descens desde 4700 m fins a 1100 m, o sigui que passes de tenir molt fred a molta calor i que et piquin els mosquits, tot vigilant no caure pels gegantints acantilats on tants i tants camioners hi han perdut la vida.

PAPÀ I MAMÀ

2008-05-20T16:30:00.000-07:00

Encara cobant el refredat de cavall, hem decidit repossar uns dies a Sucre, on la temperatura és molt més agradable que la de Potosí. Sucre és una ciutat molt acollidora i amb moltíssima gent per tot arreu, i per fi hem pogut arreglar la càmara de fotos!!!

Quan la Montse ja es trobava millor, vam anar a visitar un orfanat de la ciutat on hi ha nens i nenes desde nadons fins a sis anys. Mentre la mare Clementina ens ensenyava les instal.lacions van venir uns assistens socials i ens va deixar sols al pati on no hi havia cap nen, eren les quatre de la tarda, de sobte va aparèixer un nen que es va fixar de seguit amb en Xavier i la seva samarreta de la concentració de WV, que té molts colors, va començar demanant-li que era allò i de cop li diu: " Me levantas papà!!!", ens vam mirar, però no li vam fer massa cas, al cap d'un moment es gira cap a la Montse i diu: " Y la mamà!!!", ara si que va ser com si ens caigués un jerro d'aigua freda!!! No van tardar massa a sortir molts més nens i nenes, i tots ens deien mamà i papà, ufff!ara ja se'ns en va anar l'ensurt del cos! però un sentiment de tristesa ens va envair, aquells nens i nenes estan en el millor orfanat de Sucre, realment molt nets, molt ben cuidats, amb molt bons hàbits, però els hi falta una cosa important, una cosa que malauradament l'orfanat no els hi pot donar, els seus pares!!!

Vam disfrutar de valent, només haviem anat per parlar deu minuts amb la monja per tal de quedar d'acord per fer pallassos i ens hi vam quedar tota la tarda fins que va ser l'hora de sopar. Cada dia arriben nous voluntaris i els nens busquen constantment la seva atenció. Avui hi hem tornat, però avui seria una tarda especial, ens hem passat la tarda ballant, jugant i fent figures amb els globus, s'ho han passat molt bé i nosaltres també hem gaudit d'ells i la seva alegria!!! Demà hi tornarem, i demà passat anirem a visitar-ne un altre, ja que hem decidit reposar durant uns dies, per tornar a agafar energies per continuar amb el nostre viatge!!!

EL VALENTS DE LES MINES DE POTOSI

2008-05-16T17:05:00.001-07:00

Potosi es una ciutat de Bolivia situada sobre l'immens altipla a 3800 mts sobre el nivell del mar, conserva l'encant dels carrers colonials amb fortes pendents i una gent autentica que encara manté la cultura i el parlar Quechua. Aquests dies aquí han sigut una mica deslluits, ja que la Montse ha agafat la grip i no ha pogut disfrutar d'una de les ciutats més auténtiques de Bolivia, i ha tingut de passar dos dies al llit amb febre i molt malt de coll amb la companyia d'una tele en blanc i negre d'aquelles que ja no s'en veuen i amb un sol canal.

Jo de mentres la cuidava, li portava menjar i informació de l'exterior, ja que tant sols voltant pels carrers de Potosi un no queda indiferent. Visitant els carrers, mercats, pastisseries, monuments i sobretot observant l'extrany taranná de la gent i les seves vestimentes tipiques.

El tercer dia d'estar a Potosi em vaig decidir d'anar a fer una visita a les mines de plata i zinc situades al Cerro Rico. Les mines varen ser les causants que Potosi sigui una ciutat tal i com és, ja que hi treballen 15000 persones i tenen una antiguitat de 500 anys. O sigui que el Cerro Rico és com un formatge gruier!!! Bromes a part, la visita és molt espectacular si no has estat mai a una mina. He sortit sol amb el guia, degut a que ara és temporada baixa.

Hem comencat al mercat miner, on s'hi pot trobar desde l'eina més insignificant fins a dinamita, ja que aquí el miner treballa per una cooperativa i s'ha d'abastir ell mateix de tot el material necessari, aqui també s'hi pot comprar begudes, alcohol de 96 graus apte per beure i lo més important per ells, la fulla de coca!!! (estan tots desdentegats). El guia m'ha recomenat portar-los alguna cosa i així ho he fet, he comprat 2 cocacoles de 2l, una ampolla d'alcohol i una bona bossa de coca.

Hem entrat a la mina a uns 1500 m de profunditat de llarg i hem anat fins quasi al final de la mina Negra de 20 anys d'antiguitat. És impressionant veure en les condicions en que treballen, ja que tot és manual i a causa de l'altura i la pols d'alla dins costa molt respirar. Després de caminar una mitja hora al llarg d'aquells passadissos que semblava que s'haguessin d'esfondrar en qualsevol moment, hem comencat a pujar per uns tunels amb l'ajuda de cordes que feien posar la pell de gallina a qualsevol. Alla d'alt hi hem trobat un grup de miners que estaven preparant uns explosius per dinamitar i treure mineral, un cop ho han tingut tot a punt han encés la metxa i hem pujat de nou a un altre forat que anava a parar a una mena de caverna on desde allá hem pogut sentir les explosions, i quan dic sentir, no només d'oida si no també l'ona expansiva que et feia acollonir. Alla hem estat esperant que el passadis de sota quedés lliure de pols, uns 45 minuts i de mentres hem estat fent petar la xerrada amb aquella colla de joves miners, dels quals molts d'ells havien comencat a treballar als 12 anys. M'ha impressionat la valentia d'aquells nois, pero també et feia mal el cor pensar que rondaven els vint anys i els quedava una vida molt curta i molt dura (esperanca de vida entre 45 i 50 anys). M'han fet moltes preguntes sobre Espanya, noies, feina, que se sent al anar amb un avió, etc... Jo també he aprofitat per fer una mica el xafarder i quan et diuen el que guanyen al més (1500 Bolivianos = 140 euros) encara et fa més mal el cor. Aquets tres nois que podeu veure a la foto son germans i avui portaven desde les 3 del matí allá dins i plegarien a les 3 o 4 de la tarda, aixó només menjant fulles de coca i bebent cocacola i alcohol de 96 graus. Una experiéncia que no podre oblidar encara que vulgui!!!

NO DEIXEM D'AL.LUCINAR

2008-05-14T15:29:00.000-07:00

A finals de l'any passat quan faltaven tres mesos per marxar vam descobrir que hi havia dos ripollesos que estaven fent la volta al mon i que tornaven al febrer, eren en Jordi i la Nuria. La seva experiencia i consells ens han ajudat moltissim per tal de perfilar el nostre viatge. Segurament sense les seves recomanacions mai haguessim anat a San Pedro d'Atacama (Chile), per dos motius, per desconeixement i per economia, ja que Chile no es massa economic, pero realment ha valgut la pena, no deixem d'al.lucinar!!! No sabiem ben be que ens esperava a San Pedro, en primer lloc l'autobus es va comencar a enfilar i a enfilar fins 4.800 i pico, ja que vam passar pel paso de Jama, el mal de cap tambe ens ho feia notar! Pero les vistes i la recargolada carretera ens feien sentir una mica millor. Vam arribar a San Pedro a la tarda i l'endema a les quatre de la matinada ja erem d'amunt un altre autocar a veure com sortia el sol als Geisers del Tatio, tot un espectacle!!! i ben relaxats despres d'uns banys termals vam fer cami altre cop cap a San pedro parant en un poble de pastors on vam probar broxetes de Llama i Sopaipilla. L'endema al mati, ja erem sobre dues Trek direccio a Laguna Cejas, on podriem gaudir de la flotacio a consequencia de la sal que hi ha a les llacunes, pero despres de 30 kilometres d'anada i 30 de tornada, dels quals uns 25 eren per sorra enmig del desert. De totes maneres la tornada no va ser tant agradable, ja que en la primera llacuna, vam quedar plens de tallets als peus i mans, el señor de l'entrada ens havia avisat dient que era "filosa", pero no el vam entendre fins que vam sortir de l'aigua!!! El diumenge a les 8 en punt, ja ens esperava un autocar per dur-nos fins a la frontera amb Bolivia on pujariem en un 4*4, que ens portaria a traves de camins i paisatges increhibles durant tres dies fins a Uyuni, atravessant per la llacuna blanca, la verda, la vermella, i l'impressionant salar de Uyuni de 12.000 km2, veient tota mena de flora i fauna, i gaudint de l'increible companyia de'n Mikel (Australia), Mika i Jennifer (Holanda), Jan i Felix (Alemania) i el conductor Miguel, els quals haviem conegut a l'excursio dels Geisers i ens van proposar aquest safari, enlloc del viatge en bus que ens haviem montat nosaltres. No ens hem separat durant els tres dies, hem practicat moltissim angles i hem fet molta amistat, en definitiva perfecte, creiem que no podem demanar mes!

Ara ja som a Potosi, despres de passar una nit a Uyuni, tenim fotos molt boniques, tot i que no hi ha manera de borrar la taca fosca que ens ha aparegut a la camara, i de moment tampoc no hem trobat un bon lloc d'internet on poder penjar-les, esperem que a Sucre o poguem fer, si no sera mes endavant. Bé finalment ja hem pogut penjar les fotos!!!

ÚLTIMS DIES A ARGENTINA

2008-05-07T16:10:00.000-07:00

Salta, Cafayate, Los Molinos, Cachi, San S. de Jujuy, Pumamarca, Tilcara i Humahuaca, simplement ens han encantat!!! "Quebradas", colors, llum, muntanyes, deserts, rius, pobles, gent , cases de fang, en fi, l'argentina autèntica l'hem trobada al nord, entre les províncies de Salta i Jujuy, per primer cop hem vist folklore, hem menjat cuina tradicional (humitas, estofat de Llama, dulce de cayote, etc...), hem gaudit d'uns païssatges dignes de veure i no ens ha semblat que encara estiguessim a Europa com en molts dels llocs que hem estat fins ara.

Una bona sorpresa a Salta, ens la va donar el museu arqueològic d'alta muntanya (MAAM), on vam poder veure dues mòmies de nens inques que varen ser sacrificats a més de 6.000 mts d'altura, que es van conservar durant 500 anys gràcies al fred, al poc oxigen i la baixa pressió, la veritat que són realment espectaculars! La ciutat també ens ha sorprès, ja que a diferencia del que haviem vist fins ara, conserva un aspecte colonial molt autèntic. Al hostel també hem estat molt bé, per primera vegada hem coincidit amb argentins que viatgen per més d'una setmana i ens han fet riure moltíssim, són "macanudos", ens van preparar un asado per llepar-nos els dits, una miqueta de festa i a dormir aviat, ja que l'endemà haviem llogat un cotxe amb una parella d'Israelís que haviem conegut a Valle Fértil i que ens vam trobar per casualitat als carrers de Salta, això ens va anar molt bé, ja que estavem a punt de desdir-nos de llogar el cotxe, per que ho trobavem massa car, i les nostres butxaques durant 2 mesos per argentina, començen a tenir alguns forats! Ufff!! Ens va tocar la loteria, ja que el viatge ha estat impressionant, han estat tres dies de conduir força, uns 1030 kms, ells no tenien carnet i ens ha tocat pringar una mica, però el paisatge s'ho valia, les nits eren molt fredes ja que dormiem a campings i en una alçada de més de 2000 mts i durant el dia calor, molta calor! Pel que fa al que hem vist durant aquests dies, tot i que en una foto tot perd, us recomanem mirar les fotos, ja que no tenim paraules per explicar-ho.

Pels més aventurers recomanem fer la ruta del sur de Salta amb btt, passant per les Valls Calchaquís, passant per Cafayate, Los Molinos, Cachi i tornar a Salta, uns 500 km passant per un coll de 3400 mts i recorrent gran part del camí per carretera de terra.

ISCHIGUALASTO (VALLE DE LA LUNA) I TALAMPAYA: UN BON DESCUBRIMENT

2008-05-01T13:08:00.000-07:00

Sortint de Mendoza no sabiem on anar, i llegint la guia vam pensar que anar a Valle Fértil i fer alguna excursió per allá podria estar bé. Doncs així ho varem fer i després de 6 hores d'autocar ja erem a San Agustin del Valle Fertil, un poble molt petit sota la precordillera dels Andes, que ha crescut els darrers 4 anys gracies al turisme, i la veritat és que no perden pistonada, només arribar ja teniem com deu persones insistint per portar-nos a l'alberg, oferint excursions, allotjament, etc...semblaven mosques!!!Nosaltres, ja teniem el hostel reservat, tot i que va estar molt bé, després ens vam enterar que podriem haver dormit i esmorzat per 8 pesos (2 eur) enlloc dels 22 (6 eur) que vam pagar. En fi, a vegades es difícil saber si en el lloc trobaras coses més economiques que per internet, aixo mai se sap. De totes maneres al hostel vam estar molt be i vam coneixer molta gent, l'endema haviem contractat una excursió molt i molt cara (180 pesos per cap (40 eur)) per a les nostres butxaques, varem estar a punt de no fer-la o només agafar-ne mitja opció, pero va valer molt la pena, no ens ho esperavem!!!

Ischigualasto (Terra sense vida) o tambe anomenat Valle de la Luna, va ser la nostra primera visita, és un parc nacional a la provincia de Mendoza declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 2000, ja que la seva riquesa paleontologica i geologica són úniques, és una zona on es pot veure al descobert totes les etapes del periode Terciari, molt abans del sorgiment de la cordillera dels Andes que ho va posar al descobert, i també on s'ha trobat el fósil del dinosaure més antic de només uns 228 millons d'anys, la veritat tot un descobriment per nosaltres i molt gratificant per la vista, ja que el paissatge no et deixa indiferent. Per la tarda vam cambiar de província i de parc, ara tocava veure Talampaya (Arbre del riu sec), l'excursió passa per unes inmenses parets (la Garganta del Diablo) de 140 mts, erosionades pel pas del riu, en les quals només hi passa aigua quan plou. En la primera parada vam descobrir mostres del pas dels incas per la zona, on havien deixat restes de la seva vida com morters o incripcions a les parets. Després un munt de geoformes i colors van acabar d'alegrar-nos tarda fent volar la imaginació, posant noms a les diferents roques que veiem. Després d'al.lucinar amb tot el que haviem vist varem continuar el nostre camí cap a La Rioja, on després d'esperar-nos tres hores en un bar de carretera en mig del no res, per fi va passar un bus que en dues hores ens arribaria a la Rioja a les onze de la nit i on fariem parada d'un dia per continuar cap a Salta el dia seguent.

AVENTURES ENTRE CHILE I ARGENTINA

2008-04-28T14:31:00.000-07:00

SANTIAGO DE CHILE

Un cop situats a l'apartament que haviem reservat per internet a Santiago de Chile, en ple centre, vam decidir anar a veure el Cerro San Cristobal, on hi ha una verge que vigila la ciutat, de camí, però ens vam trobar al mig d'una manifestació d'estudiants que protestaven per obtenir l'ensenyament públic, ja que durant la dictadura de Pinochet els hi van canviar a privat. En un principi ens feia molta gràcia i veiem correr als estudiants i el mega desplegament policial que hi havia montat per quatre adolescents, de cop i volta, van engegar les maneges i tots van comencar a correr, alguns es refugiaven al nostre costat, ja que els que atrapaven rebien una bona tunda!!! A nosaltres, no ens van pas dir res, li vam demanar a un policia com podiem marxar d'allà i ens va dirigir, però no ens va advertir que acabaven de llencar gasos lacrimògens, i per tant vam acabar tots dos plorant i amb la gola irritada!!! Un cop, fora d'allà al cap d'una mitja hora, ja no teniem cap efecte i vam poder acabar de disfrutar el dia!

PUENTE DEL INCA

Vam comprar un bitllet de Santiago de Chile a Puente del Inca (Argentina), un pont natural fet de sofre i zinc, entre altres, utilitzat pels incas, en els seus camins per atravessar els andes, molt maco, ubicat sota la base de l'Aconcagua (a una alcada de 2800 mts), ens hi voliem quedar una nit, però com que feia mal temps, vam decidir marxar, vam comprar un bitllet de bus cap a Mendoza (Argentina) a les 16:45, com que eren les 12 i teniem temps, ben dinat vam decidir anar a fer un tomb pel camí que va a l'Aconcagua, ben satisfets de la nostra escursió a les 16:00 ens vam asentar a esperar el bus, quan de sobte la noia que ens havia venut el ticket ens diu: "Pero chicos, que no subieron al micro?"...Nosaltres alucinats, li diem: "Aun queda, no?"...en fi, que se'n havia anat, ja que a Argentina tenen una hora més que a Chile, no haviem canviat l'hora i enlloc de les 4 eren les 5....Uppps!!! El próxim bus, era a les 8 del vespre, i estavem aborrits d'estar en aquell lloc de mala mort, a més comencava a nevar, per tant vam decidir fer autostop (La Montse, no n'ha fet mai, i estava acollonida, però les ganes de marxar li podien...), al cap de una hora de fred intens, ens va parar un camioner, encara no sabem com vam poder cabre allà, erem 5 i les nostres megamaletes, en una cabina de camió que transportava gas. Però les 3 hores de camí van ser molt divertides, ja que el camioner viatjava amb el seu fill, i eren un cuadro de família, l'home tenia 11 fills amb 5 dones diferents i el fill amb 24 anys, 4 fills amb 3 dones diferents, de totes maneres eren molt bona gent i ens van deixar en un hotel a les afores de la ciutat.

MENDOZA

Ja estem situats a Mendoza, una ciutat molt neta i verda, el seu voltant es caracteritza per tenir la petrolera més gran de tot Argentina i sobretot per la gran quantitat de vinyes que hi ha, el seu clima sec i calorós fa que sigui una zona molt bona pel vi. I com a reclam túristic s'organitzen visites a les vinyes i bodegues, nosaltres vam agafar l'opció més econòmica i divertida, fer la ruta de les vinyes de Maipú amb Bicicleta, i més concret en tandem, la veritat que despres d'uns quants tastets de vi, anar en tandem es pot tornar una mica complicat, però els riures i el bon rotllo fan que el dia sigui genial.

El dia 27, va ser Santa Montserrat, i com a regal, en Xevi va contractar una excursió sorpresa, tot i que diumenge no va poder ser, l'hem feta avui dilluns, i ha estat fantàstic, una caminadeta d'una hora, fins al Cerro rojo o de la Virgen, on hem fet 3 rappels per baixar-lo (un d'ells de 40 m), la Montse es cagava a les calces, però s'ho ha passat molt bé, i com a recompensa un bon dinar i un bany a unes termes.

LA VIDA DEL HOSTEL

2008-04-28T13:50:00.000-07:00

Segurament molts tindreu curiositat per saber com és el nostre dia a dia, com rentem la roba, com cuinem, on dormim, etc...Nosaltres també teniem certs dubtes de si en un hostel ens podiem arribar a trobar com a casa, i la veritat, tot i que hi ha excepcions, en un hostel s'hi viu molt bé!!! Pel que fa a l'habitació pots escollir entre dormitoris (uns 4 Eur per pers. minim), mixtes o no, o bé habitacions dobles, evidentment que has de pagar una mica més si vols intimitat, però normalment són uns 2 € de diferencia i de tant en tant ja t'ho pots permetre. Molts hostels, tenen servei de rentadora, pertant podem rentar la poca roba que portem i fer olor a net...amb el preu, normalment, tens inclosa una tovallola i així no hem d'embrotir la nostra. Pel que fa al menjar, tots tenen cuina comunitària, amb els utensilis, plats, gots, coberts, etc...que et permeten sentir-te com a casa, a més pots veure com cuinen les diferents persones de diferents cultures i països, i a vegades probar plats nous!!! I l'esmorzar sol anar inclós al preu, i mes o menys escassos, tots ofereixen cafe i torrades amb mantega i mermelada. Si anem a hotels, encara que de moment han estat molt poques vegades, on no hi ha cuina, fem servir el fogonet de camping, que ens soluciona molts àpats. Tots els hostels, més o menys, solen tenir bones dutxes amb aigua calenta i bona higiene (normalment). Una bona sala d'estar amb llibres i internet, ens permet conèixer gent i matar les hores mortes, a més en tots tens possibilitats de fer excursions i no has de buscar a altres llocs!!! Ah! i de moment, també hem trobat sempre els llençols nets, pertant no hem hagut de fer servir els sacs de cotó que portem per si de cas!!! O sigui que tot i no ser-ho, aconsegueixes sentir-te com a casa!

ENTRE ARGENTINA I CHILE....UN MAR DE NATURA

2008-04-21T12:19:00.000-07:00

Després d'un parell de dies de bus, en total 12 hores diàries parant a dormir a Perito Moreno (poble a unes 12 hores del glaciar), varem arribar a Bariloche, paradís de l'esquí argentí, tot i que les instal.lacions queden molt lluny de les europees (a excepció de Vallter).

A Bariloche hi vàrem passar un parell de dies on vàrem llogar un cotxe per poder visitar una mica la zona, veure la ruta de "Los 7 Lagos", atravessar a Chile per la zona dels volcans amb alguns encara actius i ple de termes (paso Tromen), baixar cap a Puerto Montt i atravessar cap a l'illa de Chiloé per després tornar cap a Bariloche (paso Card. Sanmoré) a tornar el cotxe i continuar el nostre viatge.

A Bariloche vàrem visitar una mica la zona de la península Llao-llao on hi ha un parc municipal, després vàrem visitar la petita població de Colonia Suiza que com el seu nom indica va començar a ser poblada per ciutadans Helvètics igual moltes de les poblacions que envolten Bariloche i és per això que fa pensar en Suïssa o Àustria.

Com que el temps no era massa bo, no vàrem perdre més temps a Bariloche i vam anar a visitar la zona dels llacs passant per Villa La Angostura, San Martín de los Andes i Junín de los Andes. La ruta és una successió de llacs que en realitat són uns quants més de 7, un rera l'altre i de diferents colors i tonalitats. Al principi t'els mires entussiasmat pq realment són molt macos però quan n'has vist mija dotzena ja no et fan ja van perdent l'encant.

Un cop sortint de San Martín, el paissatge es va transformant i la vegatació esplendorosa va desapareixent deixant pas a l'estepa i la visió del Volcà Lanin d'uns 3700m d'altura. Un cop vàrem passar la població de Junin de los Andes la carratera va canviar radicalment i es va convertir en un camí de carro que pujava fins ben bé sota del volcà, on vàrem decidir fer nit amb la tenda i on vàrem coneixer en James, un anglès que volia pujar al volcà però els guardes no el van deixar pq s'estaven fent pràctiques militars a la zona i no s'hi podia accedir. El pobre noi anava carregat amb una motxilla inmensa i havia arribat allà fent dit i caminant els últims 25 km.

A l'endemà li vàrem proposar si volia venir a Chile amb nosaltres i com que no li quedaven gaires més opcions va acceptar. Així la pròxima parada va ser a Pucón, un poble a la falda del volcà Villarrica el qual està actiu i encara fumeja. A ell li va encantar el volcà i va decidir que el volia pujar. Així que, després despedir-nos d'en James vàrem anar a relaxar-nos a unes Termes, ja que allà n'està ple i vàrem anar a les més econòmiques, però tb les més naturals i autèntiques (3500 pesos - 5 €) per passar-hi la tarda.

Després d'aquesta meravellosa tarda vàrem seguir el viatge en direcció Puerto Montt i després de fer nit al cotxe vam arribar-hi, un bon esmorzar i una passejada per estirar les cames ens van anar d'allò més bé, i així agafar forces per continuar cap a la Illa de Chiloé.

Chiloé és una illa quasi enganxada a Chile que a part del turisme els seus habitants sobreviuen gràcies a l'agricultura i la pesca, és una de les zones més pobres de Chile. Així i tot té molt encant i el paisatge recorda a les illes Britàniques. També té pingüins a una zona del nord de l'illa, il.lusionats ens pensavem que veuríem pingüins gratis, ja que a Ushuaia et feien pagar les ganes i no hi vàrem anar, però ara no era temporada i també ens vàrem quedar amb les ganes.

ULL! NO APTES PER LA PATAGONIA

2008-04-15T14:22:00.000-07:00

Pels amants de la muntanya que estiguin pensant en comprar unes sabates lleugeres, còmodes, calentes i impermeables. Per l'últim punt us podem aconsellar de bona mà i per l'experiència que en tenim, que les Salomon Gore-tex de la foto, no soporten una caminada de 4 hores amb 3 dits de neu.

Bé no sé si es pot apreciar a la foto, però els meus peus i mitjons van quedar completament molls!!!

LA NEU DEL CALAFATE, EL SOL DEL CHALTEN

2008-04-15T10:51:00.000-07:00

L'hivern ja ens ha atrapat, i quin fred!!! Hem sortit de Puerto Natales direcció a El Calafate, perseguits per un vent polar i una tempesta de neu, sort que l'autocar era ràpid i després de 10 hores de camí semblava que haviem burlat el mal temps, les muntanyes nevades i el cel clar feien pensar que tot havia acabat, per tant l'endemà vam anar a veure el Perito Moreno (glaciar), el qual baixa des del Cap de gel sud, un desert de glaç encaixat entre muntanyes d'uns 1000m de profunditat i mils de km quadrats d'extenció. El dia es va despertar clar, fred i sense vent, però una vegada vam arribar al parc nacional (uns 78 km de Calafate), el mal temps ens va venir a visitar de nou, amb una inesperada nevada, teniem 3 hores per veure el glaciar, menys espectacular del que ens esperavem, segurament va ser conseqüència del mal temps que no ens deixava veure més enllà de la pared de glaç, de totes maneres quan va ser hora de marxar es va destapar una mica i vam poder veure la immensitat del glaciar, ara si que vam flipar!!! Com que l'Alberg era molt econòmic (25 pesos/persona), ens hi vam quedar 3 nits. Vam fer camí cap a El Chalten, als peus dels Cerros Torre i Fitz Roy, impressionants, vam fer una caminata de 8 hores recorrent els seus voltants, com podreu veure a les fotos, finalement el temps ens va acompanyar, sol, tot i que feia una miqueta de fred, clar...estava tot nevat!!!

Curiositat sobre el Fitz Roy i el Torre
Després de varis intents desafortunats, una expedició d'alpinistes francesos encapçalat per Lionnel Terray i Guido Magnone van fer cim per primer cop al Fitz Roy (3405 m) després de superar 950 m de desnivell amb dificultats de 6b+ amb 33 hores d'escalada l'any 1952.

El seu germà Cerro Torre (3102 m) es va resistir a la dècada dels 50, després de varis intents fallits, cobrant-se alguna que altre vida i considerant-se un pic inescalable. 16 anys més tard al 1970 els Italians dirigits per Maestri ho van aconseguir, però necessitats de l'ajuda d'un perforador que pesava uns 180 kg per poder assegurar els claus (via "Compressor").

COM SOBREVIURE A LA "W"

2008-04-07T13:34:00.000-07:00

La "W" és un trekking de 5 a 6 dies al voltant de les Torres del Paine (CHILE)
Material necessari:

. Menjar i beure (uns 30€): pasta, tang, sopa, té, cafè, galetes, chocolata, fruits secs, embotit, etc

. Tenda (a ser possible que no hi entri aigua)

. Esterilles

. Sacs (millor d'hivern, no com els nostres)

. Pantaló i jaqueta impermeable

. Roba d'abric

. Cantimplora ( per omplir d'aigua de glaciar)

. Sabates impermeables

. Un parell de mitjons i calçotets

. Càmara de fotos

. Un mapa (que t'entreguen els guardes quan pagues els 25 € per entrar al parc)

. Ganes de caminar moltes hores

. Paciència (per aguantar al company, vent, fred i pluja)

Realització

1er DIA: Si et vols estalviar 15 € del baixell que et porta al primer campament, has de caminar 4 hores, però les vistes són impagables i val la pena fer-ho!!! Una vegada al campament un bon plat de pasta i a dormir ( Si el vent i la pluja et deixen)!!!

2on DIA: Caminada fins al mirador de l'impressionant glaciar Grey, on la pluja i el vent són companys inseparables. 8 hores de camí fins al campament Italià, una sopa i unes salsitxes i a les 7 quan es fa fosc a dormir!!!

3er DIA: Pujada fins al mirador que hi ha més amunt del campament Britanic, entre el Cerro Paine Grande i les torres principals, i descens fins al campament "los Cuernos" per fer-hi nit, en total 7 hores. Un plat de puré amb sopa d'arròs. Prepareu-vos per soportar una altra nit de pluja i vent, però aquest cop amb fred, i unes rates que burxen les escombreries.

4art DIA: Caminada al voltant del llac Nordensjork i ascens a la base de les torres per arribar al campament Torres, acampar, i anar a veure el campament Japonès (que només és per escaladors), aquesta nit la més freda de totes, neu, vent i pluja, abrigueu-vos bé!!total 6 hores.

5é DIA: Ja comences a veure la llum, el llit calent i una dutxa, només s'han de caminar 3 hores per arribar a la "Hosteria las Torres" (on va la gent que no vol passar fred i vol dutxa calenta cada dia), un cop allà un alberg amb llarg de foc us farà companyia fins a les 14:30 que arriba l'autocar que et porta de nou a Puerto Natales.

És una bona esperiència, llàstima el mal temps, però l'esforç té la seva recompensa, de totes maneres, recomanem fer-ho a l'Estiu, hi ha altres opcions, però aquesta ha estat la nostra!!!

USHUAIA: LA FI DEL MÓN

2008-03-29T14:55:00.000-07:00

Finalment ha arribat el canvi d'aires esperat!!! Tot i que el viatge per arribar a Usuaia va ser una mica horrorós: l'avió sortia a les 5:45 i haviem d'estar a l'aeroport a les 3 aprox. , o sigui que no vam dormir, per sort ens van acollir a casa la Gabriela i tot va ser més fàcil, però la Montse també estava malalta (bé, una mica constipada) i a l'avió va patir una mica.

Arribant, després de descansar unes hores, vam anar a visitar la ciutat i a informar-nos sobre les activitats a fer, vam cuinar uns macarrons i a dormir aviat.

Avui ens hem llevat a les 8 i ens hem guarnit per anar a fer el nostre primer trekking, a l'oficina de turisme ens van donar moltes opcions, però nosaltres, evidentment, hem agafat la més complicada, el trekking a Guanaco una muntanya de 978 m, deia que la durada eren 4 hores per pujar, nosaltres hem pujat en 2:30, gràcies al ritme que marca en Xavier, hem sortit amb una parella d'Irlandesos, però creiem que no vindràn més amb nosaltres, estaven vermells com pebrots, la Montse ja comença a estar acostumada, però sempre s'està queixant!

L'endemà com que no feia un dia gaire bo, vàrem anar a veure el Glaciar Martial, que està a 7 km del poble. Bé, valia la pena veure'l pq està a les últimes, aquí a Ushuaia també s'estant queixant del canvi climàtic. Ja no els hi neva tant i les temperatures són més altes, a l'estiu passat van arribar quasi a 30º que no hi havien arribat mai!! On arribarem???

Tornada a "casa"

2008-03-26T14:35:00.000-07:00

Ni de bon tros tornem a ser a casa, però la sensació de tornar a Buenos Aires i al mateix alberg ha estat aquesta, tot era conegut, els carrers, les olors, el trafic, inclús la gent, la noia de recepció se'n recordava de nosaltres (suposem que era perque els hi hem deixat les maletes durant 20 dies per tal que ens les guardessin) i també encara hi havia molta gent que hi havia aleshores, molts, sorprenentment, se'n recordaven de nosaltres. Hem quedat amb noies que hem conegut durant la volta que són de Buenos Aires, demà anem a sopar a casa de la Gabriela, que ens ha dit que ens farà un cuinat típic, perque segons ella debem estar menjant molt choripan (un hot dog a l'argentina, fet amb pa bó i llangonisseta axoriçada), tot i que no és cert, ja que ens cuidem molt i mengem molta fruita, però a vegades és l'opció més ràpida i econòmica.
Per la matinada deixarem l'aixafogó i calor dels últims dies i començarem una nova aventura, on el fred, les muntanyes i els trekkings pendràn el protagonismes a les platges, els pantalons curts i les hawaianes (les xancletes brasileres, que estan molt de moda).

Com que tanquem una etapa d'aquest vitage explicarem algunes petites anècdotes:

A l'avió de Londres a Buenos Aires vam conèixer un Dj's que tornava de gira per Europa, era simpàtic, ens va dir que cobrava 5000 $ per bolo i sense portar equip...ufff, l'únic que no ens va agradar d'ell és que no ens va voler canviar el seient, ja que ens havia tocat estar separats, sort que el noi que li tocava finestra si que va voler.

En una terrassa de San Telmo vam veure a Jaime Bores, un presentador, guapot que sortia a la primera, estava prenent un cafè davant de l'escola de cine. Però no vam gosar dir-li res.

A Punta del Este vam contractar un tour durant tota la tarda amb una furgoneta, per anar a veure tota la ciutat i que ens expliquessin una mica tot, els nostres companys de viatge eren un grup de l'inserso, però nosaltres no tenim problemes ens adaptem a tot i a tothom, l'anècdota, però no és aquesta, sino que a la primera parada del tour quan la Montse ja feia la pose per la foto, la càmara no era enlloc!!!! Quin ensurt, totes les fotos, i les que podriem fer a l'excursió perdudes...ens l'haviem deixat a la platja amb el grup d'argentines que haviem anat al matí, quin ensurt! vam proposar a la guia d'anar a l'alberg a veure si hi havia les noies i teniem sort que l'haguessin vist, va refunfunyar una mica, però ens hi van dur, teniem tots els iaios a l'espectativa, i l'alegria va tornar quan va sortir en Xavier amb la càmara als dits!!! El brasiler havia corregut a portar-la a l'alberrg pq poguessim tirar fotos a l'excursió! Sempre hi ha bona gent!!!

A l'alberg de Montevideo, vam conèixer a tres asturians, que van ser deportats pel govern brasiler com a represàlia en contra del govern espanyol per haver prohibit l'entrada i maltractat a varis brasilers ( Bé, això és el que deien constantment a la tele brasilera), a Espanya no va tenir tant de ressò, però pobres nois van patir lo seu, van perdre el bitllet, i van haver de comprar un altre bitllet a Argentina, van fer un munt d'hores d'avió per culpa d'un conflicte entre governs.

L'últim dia a Uruguay, només teniem 120 pesos uruguayans, uns 4 €, amb això haviem de sopar, a Argentina seria més fàcil, però allà era tot més car, anavem preguntant preus, fins que vam trobar una bona opció, i deu ni dor, el que van cundir. Era una pizzeria, on celebraven 50 anys, i feien un 2x1, 2 talls de pizza bastant grans, 2 hot dogs, i una ampolla d'aigua amb gas de 500 ml.

Descobrint Brasil i Uruguay

2008-03-23T15:53:00.000-07:00

Ei gent! Ara feia dies que no escriviem al blog, però no haviem tingut massa ocasió de fer-ho per manca de tecnologia, bé, ordinadors en trobem per tot arreu, però alguns són molt lents, altres es pengen constanment o sigui que podiem mirar el correu i poca cosa més.

Després de marxar d'Iguazú, vam agafar un autobus fins a Florianapolis, no sabiem a on anar de Brasil, vam anar demanant a la gent que coneixiem i ens van recomanar anar-hi, la veritat que va ser espectacular, vam encertar el lloc, l'allotjament, però el temps ens va fallar una mica, vam arribar cansats de les 12 hores de bus, i com que mig plovia vam dormir força, per la tarda vam anar a conèixer una mica el poble, bé, en realitat és una illa allargada de nord a sud, que està connectada per un pont, el nord és més turístic i el sud més tranquil i despoblat, ja que està protegit i no s'hi pot construir més, per sort l'allotjament que haviem escollit per internet, era al sud, i vam estar la mar de tranquils i calmats, ja que els dies anteriors no paravem de connèixer gent i fer relacions socials (al multitudinari alberg d'Iguazú), que per uns dies està bé, però al final també cansa. Hem estat cinc dies en un apartament petit a 10 mts de la platja, al matí feiem footing descalsos per les llarges platges, després un bon bany, encara que ploguès, els primers dies, però l'aigua estava boníssima, passavem llargues estones veient els surfistes enfilant-se a les ones. Un dia vam intentar anar a una illa paradísiaca que ens havia recomanat un socorrista de la platja, però a mig camí vam desistir per la humitat i densitat de la flora, a més hi havia molts trencants que ens feien dubtar de quin camí era el correcte. Passats aquests dies, vam agafar un altres bus cap a Uruguay, 18 hores, vam arribar ahir, bén cansats a les 8 del matí, al hostel no podiem fer el check-in fins a les 12, o sigui, que no vam fer massa res, anar a passejar una mica, repossar al sofà, mirar el correu...Una vegada vam tenir habitació, ho vam endressar tot i vam anar a conèixer la ciutat, Punta del Este, feia molt vent i fred, però les ganes de veure coses van poder més que tot això, vam trobar un lloc genial on dinar, era un fast food de peix i marisc al port, on tot anava a pes, el preu era la meitat dels preus de menus que haviem vist pels restaurants de la zona. Després vam continuar pel port, hi havien parades de peix a mig metre de l'aigua...de cop, vam veure una cua...era un llop de mar, bé en un moment ja n'hi havien 4, una família de llops marins viu allà aprofitant les sobres peix, són impressionants i molt grans!!! Ens vam passar gairebé una hora mirant un que estava prenent el sol en una borera i tots els turistes li tiraven fotos, i era molt divertit veure com espantava als agoserats que volien o pretenien tocar-lo. Al vespre, ja voliem anar a dormir, però un grup de mexicanes i americanes, ens van convidar a fer cubates, vam xerrar fins a les 2.

Avui, ha estat un dels millors dies, al matí a la platja, amb un grup d'argentins i brasilers, per la tarda teniem contractat un tour per la ciutat i ha estat molt bé!!!El més impressionant, ha estat descobrir a Carlos Páez Vilaró, la seva Casapueblo i la magnifica posta de sol, ens hem emocionat moltíssim veure com desapareixia el sol cap al mar i de fons un poema escrit i recitat pel pintor desde la terrassa de Casapueblo a Punta Ballena, ens hem quedat sense paraules, per moments així val la pena la decisió que hem pres. Una abraçada molt forta!!!

IMPRESSIONANTS CATARATES D`IGUAZU

2008-03-14T15:12:00.000-07:00

En els nostres plans no entrava anar a Cataratas d`Iguazù i la Teresa ens va motivar a anar-hi, la veritat que ha estat una molt bona experiencia, dificil d`explicar, per molt bé que us ho expliquem s`ha de veure, és increïble!!! Portem cinc dies a Iguazú, estem disfrutant com mai, sembla que tornem a tenir 15 anys, passem llargues estones a la piscina, fem barbacoes, coneixem gent d'arreu, ballem, juguem, llegim...estem feliços! Ahir vam anar a Paraguay, no ens va agradar gens, per arribar-hi vam agafar molts autocars, i un cop allà, ens vam agobiar de seguida, molta gent, molta calor, mil venedors oferint coses, semblava Andorra però amb més agobio, molt més pobre i molt més gran. La gent d'Argentina i Brazil van a Paraguay a comprar electronica, tabac -un cartro val un dollar-, perfums, roba a l'engròs, etc...s'ha d'atravessar un pont, que resulta que es terra de ningú, ens van recomanar no passar més tard de les cinc de la tarda, la veritat és que el vam passar, a peu, una mica acollonits, ja que a l'autobus una dona ens va explicar que feia dos mesos van atracar a una noia i la van tirar d'altabaix, però tampoc ens vam sentir gaire insegurs!!! De totes maneres, vam estar a paraguay poc més de tres hores i vam aprofitar la tornada per veure les catarates pel cantó de Brazil.

Avui no ens em mogut de l'alberg, però ha estat un dia molt enriquidor, hem fet una barbacoa i hem menjat `choripan` amb vi de mendoza, tot un luxe sota una gran ombra i bona companyia.

Fins aviat Buenos Aires

2008-03-11T05:57:00.001-07:00

Despres de passar tres nits i quatre dies per Buenos Aires, ha arribat el moment de marxar cap a un altre lloc, vam anar a mirar preus d'autobusos (colectivos), i vam comprar dos bitllets per anar a San Ignacio en un coche cama, son molt i molt comodes, ens van donar sopar, esmorzar, cava, carmels i vam poder veure dues pelis, tot va ajudar a fer que les 11 hores de viatge fossin molt ràpides i agradables. Vam parar a veure unes ruines jessuitiques que son patrimoni de la humanitat, va estar molt be! desprs vam agafar un altre autocar, unes 4 hores, i vam arribar a l`alberg de Puerto Iguazu, molt chulo, ens van rebre amb una barbacoa i un show de tango.

L´alberg, és una passada! Té piscina, activitats, aire acondicionat, bany a l'habitaciò, cuina, etc...res a envejar a un hotel de 4 estrelles. Compartim habitaciò amb l`Erina, de Seatle, en Leandro i la Laura, de Buenos Aires, i una noia misteriosa, que ningù ha vist encara! Bè aquest matì per fi l`hem vist un segon. Ahir al vespre després de la Barbacoa amb caipirinyas incloses, vam poder-nos banyar a la piscina i fer relacions amb tot de gent nova de tot arreu, va estar perfecte!

Aquest matì, ens l'hem pres de descans, piscina i sol, estem una mica vermell, ja que aquì el sol apreta molt! Hem passat el matì amb els companys que no han anat a veure les catarates. Per la tarda, les navarres ens han animat a anar a un poblat Guaranì que hi ha a 2 km de l'alberg, i la veritat ès que ha valgut molt la pena, ens han ensenyat les trampes que utilitzaven per cacar, i hem pogut veure com és el seu dia a dia en mig de la pobresa, però tot i això els hem vist molt felicos!

Buenos Aires querido

2008-03-07T16:34:00.001-08:00

Buenos Aires, una ciutat com una altre amb coses bones i dolentes, bones: la simpatia de la gent, el menjar (especialment la carn de vedella), l'ambient, el temps (una mica núvol), els colors, els parcs....dolentes: les olors, la gent dormint al carrer, la gran quantitat de gossos sols i les consequents caquetes, els cotxes vells, sorollosos i contaminants...en fi, com totes les ciutats més o menys.
Estem vivint un munt de noves experiències, estar en un alberg, compartir la cuina, dutxes, bany, habitació, vigilar i tancar constantment les nostres pertinences, llegir la guia i mirar mapes, vigilar amb les despesses, o sigui una tensió constant, segurament ens acostumarem, però ara estem molt atents a tot i a tothom. Fa dos dies que estem a Buenos Aires i ja estem una mica tips de ciutat, hem caminat moltíssim, però també hem fet unes bones migdiades. El tema canvi i monedes el portem una mica peix, estem fent molt càlcul mental, hem estat víctimes de la primera turistada, i ens han fotut 16 pesos per dos mates cocidos (infusió de mate), quan ahir vam dinar per 17 pesos (son uns 3,5€), ja anirem aprenent!!! Tot i que ha estat molt bucòlic, pendre mate al "Caminito"(al barri de la Boca) mentre uns ballarins feien un pase de tango, és el que té ser turista!

JA HI SOM!!!

2008-03-06T16:48:00.000-08:00

Hola amics/amigues!!!! Això ja ha començat! No ha estat difícil, tot ha anat passant i ja està, suposo que la il.lusió ha pogut més que la tristesa dels comiats, però també hi hagut algun moment que ens ha costat una mica, però com que no hem parat encara no ens hem adonat, ni d'on som, ni on estem, ni que fem. El dimarts a les 3 de la matinada ens vam aixecar per agafar el primer vol d'aquest viatge, era molt aviat i els nervis ens havien deixat dormir poc, però vam fer camí cap a girona amb els pares de'n Xevi, el comiat va ser ràpid i senzill, és una bona manera d'evitar plors. El viatge a Londres, perfecte, a les 8 del matí ja erem allà, vam anar cap a l'Alberg carregats amb les maletes, va serf fàcil de trobar, un alberg ecònomic (per ser Londres) i amb unes condicions excel.lents, i res que dir-vos de Londres, és una ciutat que ens fascina, és com estar en un parc temàtic, no t'hi avorreixes mai, vam dinar en un thailandés, sopar entrepans de supermercat, i no vam parar, al vespre ja rendits, vam dormir deu hores ben bones, i l'endemà ens vam apuntar a un "free" tour per la ciutat, això de free ho posem entre comes, ja que quan vam ser lloc, evidentment s'havia de pagar, però clar...només la voluntat, però vigilant que aquesta no fos gaire escassa, en fi que la broma ens va costar uns 20 €, però vam tenir tot el matí ocupat, tot i que no vam descobrir ni veure res de nou, el guia (Català i de Terrassa), ens va explicar moltes anècdotes i vam fer amistat amb una senyora d'Àvila, que havia fet la volta al món l'any 78 amb furgoneta, en definitiva tot genial. Per la tarda tocaven museus, a Londres tenen la gran sort que son gratuïts i vam passar tota la tarda visitant-los, a les 7 vam fer camí cap a l'aeroport altre vegada carregats com mules, i vam agarfar l'avió cap a Buenos Aires, un vol també perfecte, llarg, això si! 16 hores o més, però ben alimentats i amb tele interactiva que feia que tot fos més amè i fàcil. O sigui que a les dues hora argentina ja erem a l'alberg, està bastant bé i tenim l'habitació per nosaltres solets!!! Amb el Jet Lag hem dormit tota la tarda...Ja sóm al nostre primer destí i això ja volta...ens anem veient!!!Una forta abraçada!!!!